Llarena, deixa-ho ja

Llarena, deixa-ho ja. Una altra vegada te’n sortiràs, però ara l’Estat està perdent la partida. Vaja, que si del que es tractava era de tornar a la legalitat i solucionar l’enorme conflicte polític sorgit a Cata­lunya, el Govern i la justícia no aneu ni al compàs ni ben encaminats.

Llarena, deixa-ho ja perquè Mon­toro acaba de tenir un nou rampell egocèntric i diu que, de malversació, gens ni mica. Vaja, que els indepes tenen raó. Un ministre del Govern deixa clar a la defensa de Puigdemont el camí a seguir i de passada es neteja les mans amb la teva toga.

Llarena, deixa-ho ja perquè en la reforma del Codi Penal del 95, es va eliminar la figura de la declaració il·legal d’independència, per considerar que es tractava d’una antigalla. De passada, el 1995, als delictes de sedició i rebel·lió, Izquierda Unida hi va afegir el concepte de necessària «violència». Així vas tu buscant obcecadament una violència sense la qual pot ser que no cristal·litzin les acusacions.

Llarena, deixa-ho ja perquè les teves euroordres són bàsicament fallides. La confiança entre les judicatures europees sembla que ha passat a la història en el tema de Puigdemont i companyia, amb la comprensible fruïció de l’univers indepe.

Llarena, deixa-ho ja perquè l’Executiu de Rajoy amaga la seva incapacitat política darrere de la teva toga. Si a Espanya en comptes de l’actual president del Govern, haguéssim tingut un estadista, segurament no hauries d’estar en el teu solitari i embolicat laberint judicial. Un silenci autista i indolent ha donat aire i força al procés.

Llarena, deixa-ho ja perquè la desproporció judicial pot, paradoxalment, beneficiar els acusats. Veurem què hi diu el Constitucional, que podria retirar la competència al Suprem i l’assumpte aniria a la justícia ordinària.

La tempesta perfecta

Llarena, deixa-ho ja perquè segons informacions d’última hora la Guàrdia Civil t’hauria amagat les dades que demostrarien que no hi va haver malversació l’1-0. Zoido diu que d’això res i que sí que hi va haver malversació. Pura coordinació, vaja.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Llarena, deixa-ho ja perquè el Partit Popular i el Govern d’Espanya estan fins a les celles de casos de corrupció. Un president del Govern que sigui capaç d’enfrontar un problema de la gravetat i dimensió del català hauria de ser moralment irreprotxable i èticament, estèticament i dialècticament irreprotxable. El cas Cifuentes és la gota que fa vessar el got.

Llarena, deixa-ho ja perquè aquesta idea d’Espanya que es respira últimament és –com algú ha dit encertadament– molt del capità Alatriste. Sense treure’ls cap responsabilitat als independentistes pels seus immensos errors ni pels passos en fals, és cert que la reacció de l’Estat ressona als «novios de la muerte». La tempesta perfecta i inacabable.