Anar al contingut

MIRADOR

Puigdemont espera la Grossa

Luis Mauri

Si la justícia alemanya rebutgés també l'acusació de malversació de cabals públics, la rebolcada i el ridícul internacional de l'Estat adquiririen dimensions colossals

La nòria del procés gira, gira i gira, i en ocasions atordeix o incomoda alguns ocupants de les cistelles. Els que ahir s’atrinxeraven en el maximalisme, avui advoquen pel pragmatisme. Els que ahir parrupejaven, avui emprenen el vol del falcó.

Fins fa menys de dues setmanes, l’obstinació de Carles Puigdemont havia acabat convertint l’expresident en un destorb per a tothom menys per a si mateix, els seus pretorians i la CUP, que veu en ell un instrument d’oportunitat per persistir en el xoc amb l’Estat. Però el profund revés de la justícia alemanya a la instrucció del Tribunal Suprem ha revigoritzat el cap de files de JxCat. El rebuig de l’Audiència de Schleswig-Holstein a entregar Puigdemont pel delicte de rebel·lió que li imputa el jutge Pablo Llarena ha galvanitzat el lideratge independentista de l’expresident, molt especialment en l’angle emocional, allà on la política cohabita amb la mística.

Conscient del valor conjuntural d’aquesta nova oportunitat, Puigdemont està reforçant la seva posició en el si del bloc secessionista i marcant-li els temps en el procés d’investidura del futur president de la Generalitat, que segueix bloquejat quatre mesos després de les eleccions. Contra el criteri d’Esquerra Republicana i de la cúpula del seu propi partit, que fa moltes setmanes que estan reclamant sense èxit la formació urgent d’un Govern efectiu per aixecar el 155, l’expresident sembla decidit a esgotar al seu gust i conveniència el calendari, que expira el 22 de maig.

Puigdemont accentua amb aquesta demora el seu pols amb el Govern de Mariano Rajoy, manté sobre el tauler la seva reivindicació personal de la presidència de la Generalitat, nodreix el seu lideratge, subratlla la desmesura dels jutges espanyols en contrast amb els tribunals europeus i amplifica la internacionalització del conflicte. La internacionalització de la causa independentista per a la qual el Diplocat es va revelar incapaç, l’hi ha brindat en safata de plata l’Estat amb les càrregues policials inexcusables de l’1-O i la desproporció de la fiscalia i dels jutges. La contumàcia en l’error i la malaptesa és de rècord.

Mentrestant, Puigdemont i els seus pretorians creuen els dits a l’espera d’un premi més gran que la Grossa de Nadal. Si la justícia alemanya rebutgés també l’acusació de malversació de cabals públics, la rebolcada i el ridícul internacional de l’Estat adquiririen dimensions colossals. Aquesta circumstància, si es produís a temps, podria aconsellar a l’expresident forçar unes noves eleccions. Potser el bloc independentista no augmentaria, però ell sens dubte multiplicaria el seu poder relatiu en el seu si.

Les voltes incessants de la nòria no han de fer perdre de vista la indefugible i llarga batalla per l’hegemonia del nacionalisme català. Ni que el dia en què es constitueixi un Govern efectiu sota el comandament d’un altre president, l’estrella de Puigdemont començarà a declinar. ¿Pronòstic aventurat? Només cal recordar un tal Artur Mas. 

0 Comentaris
cargando