La festa del llibre
Una coberta de cartolina
Veure que famosos i famosets apareixen amb els seus 'obres' i acaparen atenció i públic se sent com una degradació de la professió
lpedragosa33632657 badalona 22 04 2016 icult sant jordi este a o 160422222408 /
Només he participat una vegada en les firmes de Sant Jordi. Va ser una experiència estranya, amb moments divertits, emocionants, estressants i altres més aviat patètics. Com em va passar quan, després de superar diversos murs humans, vaig aconseguir entrar en una gran parada amb unes vuit taules per a les firmes simultànies dels autors. Al seure-hi, vaig veure que unes tanques metàl·liques i personal de seguretat frenaven les seguidores enfervorides d’un presentador molt famós de la tele. Les tanques no només contenien les fans, sinó que impedien també l’accés a la meva taula, i per aquest motiu la meva presència va passar de ser simbòlica (hi posarem algun escriptor per fer embalum) a supèrflua.
Podria haver-me aixecat i marxar a prendre un cafè, però alguna cosa, potser la mandra de tornar a travessar entre la massa de gent, o l’instint que augurava que d’allà en sortiria alguna cosa per comptar, em van portar a quedar-me. I el premi va ser un xou berlanguià que en part va compensar la meva humiliant taula deserta.
Entretots
En part, dic, perquè veure que famosos i famosets apareguin amb les seves obres i acaparin atenció i públic se sent com una degradació de la professió, la literatura, l’esforç, de la passió per la paraula, de tot el que ens ha portat a ser escriptors. Cert.
Però no. Aquesta no és l’actitud.
Crec que els escriptors hauríem de contemplar aquest fenomen des de la supèrbia. Els bloguers, influencers, mediàtics, famosets… es tornen bojos per tenir el seu llibre a les mans, encara que només sigui per veure el seu nom sobre una coberta de cartolina. Soc conscient que darrere hi ha un càlcul comercial. Però mireu-los amb els seus llibres. Els volen, els ensenyen amb la mateixa alegria que quan els Reis, per fi, et portaven el que feia anys ques posaves a la carta.
Per això, companys escriptors que us enfrontéssiu aquest any a aquesta experiència, no mireu des de baix, des de l’autoestima ferida, sinó des de dalt, des de l’arrogància, la supèrbia, l’orgull del vostre nom estampat a la tapa del llibre que heu escrit.
