Monstres

Potser no és ell. Coincideix el seu nom, la seva professió. I el seu aspecte, després de dècades de no veure’l, després dels anys acumulats en les faccions, il·lumina tènuement un racó fosc de la memòria. Aquells ulls… Topo amb la cara més de 30 anys després. Llavors, tot va acabar amb una negativa reiterada que ell va acabar per acceptar. Avui, algú que podria ser ell, o no, ocupa un espai als diaris acusat de violència sexual. La més prohibida, fastigosa i reiterada violència sexual, si és que pot categoritzar-se l’horror. I recordes aquell dia i et preguntes si aquell episodi hauria d’haver quedat, només, com un moment a oblidar entre dos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Què fem amb els monstres? Per pura estadística, és més que probable que tots topem en algun moment amb un abusador, amb un violador. Si som dones, fins i tot és possible que vegem aparèixer les urpes del depredador. No prou per a una denúncia, però sí per advertir que, en aquella insistència, en aquella mirada, en aquella mà que intentava retenir hi havia una intenció que anava més enllà que el joc de la seducció.

Al final, no va passar res que no volguessis, penses sense donar-hi més importància i enterres la nit en la foscor de l’oblit. Però al cap de 30 anys topes amb una cara molt semblant, ja convertit en la cara del monstre, i et preguntes si aquells ulls blaus que vas conèixer ja eren d’acer.