Anar al contingut

CANVIS EN EL SECTOR ALIMENTARI

Cap a una Carta Alimentària Metropolitana

FERRAN SENDRA

Cap a una Carta Alimentària Metropolitana

Oriol Estela

És urgent comprendre millor el model per avançar cap a un de més resilent i sostenible que proporcioni aliments més sans, nets i justos per a tots

El sistema alimentari que nodreix una ciutat és d'una enorme complexitat, malgrat que poques vegades som conscients d'això quan ens asseiem a taula, sigui a casa, en un restaurant o al menjador escolar. El fet que milions de persones que no produeixen els seus propis aliments mengin diverses vegades al dia es dóna per descomptat, sense tenir consciència de les dimensions de la cadena de producció, transformació, emmagatzematge i distribució que ho fa possible, el volum d'activitat econòmica i d'ocupació que genera o el territori que abasta. Com tampoc de les amenaces existents per al seu bon funcionament: el canvi climàtic, el creixement accelerat de la demanda en mercats com l'asiàtic o les oscil·lacions en els costos de transport són alguns dels factors que podrien arribar a posar en risc el nostre proveïment d'aliments.

Alimentar la ciutat ha esdevingut, en conseqüència, objecte de preocupació també per als governs locals, que cada vegada més institueixen polítiques alimentàries dirigides a proporcionar un marc de treball estratègic que agrupi els diferents actors del sistema alimentari local. Vancouver seria la ciutat de referència, amb més de 30 anys de trajectòria en la planificació del seu sistema alimentari, mentre que Milà va llançar el 2015 el Pacte per les Polítiques Alimentàries Urbanes que ja han subscrit prop de 200 ciutats de tot el món, Barcelona entre elles.

És per això que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha definit com un dels seus eixos fonamentals de futur l'impuls d'una política alimentària, que complementi aquelles polítiques que ja es venen realitzant a escala metropolitana dirigides a proveir altres elements essencials per a la vida en clau de sostenibilitat, com un aire net, aigua, energia o, de manera més incipient, habitatge.

L'alimentació és evidentment un element central en les nostres vides i és central també en el bon funcionament de les ciutats. La producció i transformació dels aliments afecten el consum d'aigua, la gestió dels residus i la petjada de carboni. El menjar, així mateix, és un component essencial de l'economia: el sector alimentari (producció, distribució, processat, venda i serveis associats) té un enorme impacte en l'activitat econòmica i l'ocupació. El menjar està íntimament relacionada també amb la cultura i el turisme.

En els propers dies Barcelona acollirà la gran trobada biennal del sector, la fira Alimentaria i els certàmens que es realitzen al seu voltant, que s'estima que reuniran a més de 6.000 empreses i a uns 150.000 professionals dels diferents àmbits relacionats amb l'alimentació. I serà l'aparador de la capacitat innovadora d'un sector que té poc a envejar d'altres que percebem més relacionats amb les tecnologies punteres.

Però cal no oblidar que en el sistema alimentari s'han de tenir en compte els espais on es produeixen els aliments, i en aquest sentit el planejament territorial -avui en revisió- resulta clau per delimitar, preservar i dotar d'instruments de gestió als espais agrícoles. Que hem de comptar amb persones que es dediquin a treballar aquestes terres i produir aliments i que, per tant, cal incentivar el relleu generacional entre els agricultors. Que no és de rebut que resulti més fàcil trobar en un comerç alimentari dels nostres carrers fruites procedents d’altres continents que hortalisses del Baix Llobregat. Que hem d'assegurar que els menjadors escolars, hospitalaris i fins i tot les màquines de vending dels equipaments públics ofereixin aliments sans i nutritius. Que amb el menjar que rebutgem en un any a Catalunya s'alimentarien 500.000 persones, mentre el 22% de la població té problemes per accedir de forma regular a una alimentació suficient.

En definitiva, es fa imprescindible abordar una millor comprensió del funcionament del sistema alimentari metropolità per poder planificar unes polítiques alimentàries adequades. En aquest sentit, des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona promovem al llarg de 2018 l'adopció d'una Carta Alimentària Metropolitana per part de les administracions públiques, empreses i organitzacions ciutadanes per compartir visió, objectius i una bateria de projectes que contribueixin a avançar cap a un sistema alimentari més resilient, sostenible i capaç de proporcionar aliments més sans, nets i justos per a tothom.