¿Qui marca l’hora?

Notícies relacionades

Condemnen la Sagrada Família per acomiadar una treballadora l’endemà de deixar d’estar blindada per tenir un fill

L’economia catalana va créixer més de l’esperat el primer trimestre per una empenta més gran de la indústria

És només un dels molts indicadors que actualment, i amb tendència creixent, ens diuen que l’habitual identificació de ciutat amb municipi deixa de tenir sentit. Les funcions de la ciutat es reparteixen i comparteixen entre un gran nombre de municipis. Això és al que els geògrafs anomenem metròpoli. És així que l’hora de la metròpoli ja fa temps que condiciona les nostres vides. El "rellotge atòmic" que la determina són aquests centenars de milers de persones i milers d’empreses i d’organitzacions socials, culturals o esportives que es relacionen i es mouen cada dia (algunes amb més dificultats que d’altres, això sí) per aquest territori. Una altra cosa és si les institucions que han de governar aquest entramat de relacions porten sincronitzats els seus rellotges amb l’hora que marca el pols de la societat metropolitana. Alguns ajuntaments, amb grans esforços, han anat canviant els rellotges de sorra per d’altres d’electrònics, més fàcilment sincronitzables, per mirar de no perdre pistonada. Això vol dir que n’hi ha que cada cop són més conscients que les principals problemàtiques dels seus veïns i veïnes, des de l’aire que respiren fins a la disponibilitat d’habitatge, no les podran resoldre si cada un porta una hora diferent. Per això, trenta-sis d’ells es van dotar el 2010, gràcies al consens polític i a una llei del Parlament de Catalunya, d’una mena de cronògraf d’alta gamma comú, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és l’enveja dels municipis del voltant. Uns municipis que, privats d’aquest estri, i segons quin encara amb el rellotge de la comunió, intenten no anar amb gaire retard i quedar en posició desavantatjosa a les grans cites, es diguin impuls de les zones de baixes emissions o repartiment de fons Next Generation.

L’altre gran protagonista és la Generalitat de Catalunya. Però al seu rellotge metropolità fa temps que van deixar de donar-li corda, i ara cal recuperar el temps perdut. El Govern ha d’entomar de nou la qüestió no només metropolitana, sinó del conjunt del territori, perquè no hi ha metròpoli sense una entesa amb el territori rural i natural que l’envolta (i a l’inrevés). Un lideratge imprescindible tenint en compte que els partits polítics, segons vam veure a la jornada d’ahir, semblen trobar-se encara en fusos horaris diferents. La ciutat dels cinc milions, com ens agrada anomenar-la al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, articulada internament i amb la resta del país, ha de ser el meridià de Greenwich que defineixi la nostra hora metropolitana i permeti calibrar-la amb la de les metròpolis de la resta del món.