Anar al contingut

EL TEXT I LA TEXTA

Dutxi's el cervell

Dutxi's el cervell

Juan Carlos Ortega

Si vostè coincideix amb allò que pomposament es diu «línia editorial» d’aquest diari, li prego que deixi de llegir-lo quan acabi aquest article. Si, en canvi, les seves idees polítiques són radicalment diferents del que sol trobar en aquest mitjà, li aconsello que, al finalitzar aquest escrit meu, comenci a llegir el diari al complet, de dalt a baix, sense saltar-se res.

El mateix pot fer amb la cadena de televisió amb què se sent plenament identificat. Deixi de veure-la durant una setmana i sintonitzi aquella altra que sempre li ha fet una ràbia tremenda. Passi de La Sexta a TVE o de TVE a La Sexta, depenent de com sigui vostè. Amb la seva emissora de ràdio favorita pot fer el mateix inquietant experiment. Si vostè és, per exemple, una persona «molt de la  SER», provi a escoltar durant set dies la cadena COPE. Òbviament, faci el viatge invers si la seva manera de percebre la realitat coincideix amb els locutors i tertulians de la ràdio de la Conferència Episcopal.

Després provi el mateix, durant aquesta setmana experimental, amb els seus amics. Deixi de xerrar amb aquells que tinguin punts de vista idèntics als seus. En canvi, vagi a sopar amb els que tenen una visió de la realitat allunyadíssima de la que té vostè. L’amistat no cal que sigui presencial, perquè una cosa similar pot portar a terme amb els seus contactes de Facebook. Desbloquegi (només durant una setmana) els que en el seu moment no suportava pels seus comentaris.

Sé que els estic demanant una cosa molt estranya, però crec que després d’aquesta setmana, vostè rebrà una cosa similar a una dutxa cerebral. Podríem fer-ho una vegada a l’any, batejant aquesta setmana amb un nom enganxós. Jo proposo «la setmana de la dutxa cerebral», perquè crec que una cosa similar a això rebria el seu confiat òrgan pensant.

Potser no canviaria d’opinió; això seria  demanar molt, però almenys escoltaria, llegiria i veuria opinions amb què no sol trobar-se diàriament.
M’imagino els oients de la COPE escoltant Pepa Bueno i Toni Ga  rrido als matins. El primer dia no podrien  suportar-ho, però potser al cinquè començarien a relativitzar alguns dels seus aferrats punts de vista. I el mateix els passaria als fidels oients de la SER al sentir durant diversos dies Carlos Herrera. Després d’unes convulsions, marejos i indicis de vòmit, potser començarien a pensar que aquest paio no és tan lamentable com sempre s’havien imaginat.

No ho facin sempre, no cal. Només durant una setmana. Set dies a l’any de dutxa cerebral. Seria una espècie de Nadal ideològic que a tots ens aniria molt bé.