40 anys de l'apunyalament del líder de l'MPAIAC

El 'cas Cubillo', un crim d'Estat

Una possible pèrdua de les Canàries, el perill més seriós a l'Espanya de la Transició, es va tancar discretament deixant rere seu una tragèdia aèria i una mort irresolta

3
Es llegeix en minuts
El 'cas Cubillo', un crim d'Estat

Fa 40 anys, el 5 d’abril de 1978 Antonio Cubillo, líder del Moviment per l’Autodeterminació i Independència de l’Arxipèlag Canari (MPAIAC), va ser apunyalat pels volts de les 20.30 hores al seu domicili d’Alger. Els seus agressors eren dos espanyols que van actuar induïts per José Luis Espinosa. Aquest era un infiltrat en l’organització al servei d’un famós comissari de policia: Roberto Conesa. Cubillo va sobreviure a l’agressió amb importants seqüeles i no es va poder provar mai qui l’havia orquestrat, però va ser un crim d’Estat, ja que –com veurem– l’MPAIAC era llavors una amenaça per a Espanya.

Una greu amenaça exterior

Cubillo, un advocat canari esquerrà, es va instal·lar a Algèria el 1963 i el 1964 hi va fundar l’MPAIAC amb suport oficial. Va defensar l’africanitat de les illes i la seva descolonització per crear una república popular. El 1968 va aconseguir el seu gran èxit quan el Comitè d’Alliberament de l’Organització per a la Unitat Africana [OUA] a Alger va acceptar una resolució favorable a descolonitzar l’arxipèlag i va reconèixer l’MPAIAC.

Federico Utrera –autor del millor estudi d’aquest tema (Canarias, secreto de Estado, 1996)– assenyala que el president algerià Huari Bumedian va recolzar Cubillo per impulsar un Estat sahrauí (donant suport al Front Polisario) i un de canari (amb l’MPAIAC) per envoltar el Marroc. Al seu torn, «alguns estrategs africans de l’època, que tenien els seus ideòlegs a les ambaixades europees d’Algèria, Líbia, el Marroc i, en menys grau, Tunísia», pensaven que «les illes servirien com a excel·lent plataforma de modernitat africana», subratlla Utrera.

En aquest marc, després de la mort de Franco, Cubillo va guanyar fama amb un programa radiofònic diari emès des d’Alger, La Voz de Canarias libre. I el seu minúscul MPAIAC va crear seriosos problemes al Govern espanyol en l’àmbit exterior, al guanyar suports l’africanitat de les Canàries, que va aguditzar al crear un braç armat a finals del 1976, les Forces Armades Guanxes (FAG). Aquestes van iniciar l’activitat el novembre de 1976 centrant-se en l’anomenada propaganda armada. Fins al gener de 1979 van cometre 70 accions violentes, un 80% amb explosius (la majoria de factura artesanal).

La tragèdia de Los Rodeos

No obstant, una de les accions va tenir un desgraciat i imprevist colofó el 27 de març de 1977. Aquell dia, l’MPAIAC va posar una bomba en una floristeria de la terminal de l’aeròdrom de Gran Canària i va causar nou ferits. Després de l’explosió, el grup va anunciar que hi havia un altre artefacte i les autoritats van desviar el trànsit a l’aeroport de Los Rodeos (actual Tenerife Nord). El canvi va tenir un resultat fatal al xocar un avió de Pan Am i un altre de KLM que tenien assignat l’aeroport tancat. Hi van morir 583 passatgers i va ser el desastre més gran de la història de l’aviació fins ara.

En aquest escenari, el Govern d’Adolfo Suárez va haver d’esfroçar-se molt, ja que a inicis del 1978 l’africanitat de les Canàries tenia suport de 47 països africans (només dos hi estaven en contra). El tema s’havia de debatre en la cimera de l’OUA prevista a Khartum el juliol d’aquell any. No sembla casual, doncs, que l’intent de matar Cubillo fos el 5 d’abril, escassos dies abans que aquest viatgés a Nova York amb el secretari de l’OUA per plantejar el dret de les Canàries a l’autodeterminació davant l’ONU.  

L’atemptat va apartar Cubillo de la lluita política i nombroses detencions relacionades amb l’MPAIAC en van causar el declivi. De manera paral·lela, l’Executiu de Suárez va captar amb afany suports de països africans i va aconseguir que l’africanitat de l’arxipèlag fos rebutjada en la cimera de l’OUA de Nairobi celebrada el 1981.

Un atemptat mai aclarit

El rerefons de l’atemptat contra Cubillo no es va clarificar. El 1990, l’Audiència Nacional va condemnar Espinosa a 20 anys de presó com a inductor i va considerar provat que aquest i altres persones «pertanyents a l’aparell policial» van decidir matar Cubillo. El comissari Conesa es va esfumar (segons sembla, es va mudar a Santo Domingo) i es va al·ludir a una eventual implicació del ministre d’Interior, Rodolfo Martín Villa, que no es va provar i ell va negar. Cubillo va tornar a Espanya el 1985 i el 2003 una sentència de l’Audiència Nacional li va reconèixer una indemnització de 150.253 euros. Va morir el 2012. Ja el 2014, el Tribunal Suprem va considerar l’MPAIAC responsable de la tragèdia de Los Rodeos.

Notícies relacionades

En definitiva, el perill més seriós de l’Estat durant la Transició, una pèrdua de les illes Canàries, es va tancar discretament, deixant rere seu una tragèdia aèria i un crim irresolt. 

 

Temes:

Història