LA CLAU

Les disculpes de Zuckerberg

No es tracta de posar portes al camp a la tecnologia, sinó d'admetre que el poder de Facebook o Google és massa gran perquè els poders públics no els posin normes estrictes, clares i universals

1
Es llegeix en minuts
Les disculpes de Zuckerberg

JIM WATSON

«Ho sento, no tornarà a passar». Les disculpes que ha ofert el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, al Congrés dels Estats Units per la filtració de les dades personals de 87 milions d’usuaris de la xarxa social són un acte de constricció exemplar. Sobretot des de la perspectiva d’Espanya, on polítics, banquers i empresaris assisteixen a les comissions d’investigació exclusivament per esbroncar els diputats i negar qualsevol responsabilitat com han fet Rodrigo Rato i tants altres.

Aquest espectacle mediàtic i representatiu de la democràcia nord-americana ha servit durant dos dies no només per satisfer l’ego polític, sinó també per posar el focus en el funcionament del gegant d’internet i el seu immens poder que emana dels 2.000 milions d’usuaris que suma actius a tot el món.

I és que Zuckerberg no ha anat a respondre als senadors nord-americans per un abús de mercat, un forat financer o una operació especulativa a la borsa. Ho ha fet per respondre davant un fet molt més greu i que ha de preocupar i ocupar els reguladors dels Estats Units i d’Europa: l’ús de dades per alterar la democràcia en processos com les eleccions a la Casa Blanca o la votació del brexit.

L’empresari no ha eludit en cap moment la seva responsabilitat, cosa que és d’agrair, però tampoc ha donat explicacions convincents sobre com pot garantir que no es torni a produir una filtració a gran escala. Es comencen a sentir veus que dubten de la capacitat de Zuckerberg per exercir un control efectiu sobre el monstre que ell mateix ha creat per la potència que ha assolit.

Notícies relacionades

És per aquest motiu que l’enrenou mediàtic de l’escàndol s’ha d’aprofitar ara per part de les administracions per avançar de forma coordinada a legislar sobre els grans gegants d’internet i l’ús que poden fer de les dades dels seus usuaris.

No és que es tracti de posar portes al camp a la tecnologia, sinó d’admetre que el poder de Facebook o Google és massa gran perquè els poders públics no els posin normes estrictes, clares i universals.