La debacle del Barça a Roma

La segona derrota del Barça de la temporada (sense comptar la Supercopa d’Espanya a l’agost) va arribar a la competició més important, de la manera més inesperada i amb la pitjor imatge possible. Davant dels ulls de tot Europa, el Roma va remuntar el 4-1 que el Barça li havia endossat al Camp Nou. La debacle de l’equip és difícil d’explicar: pràcticament no va xutar a porta, va ser un colador en defensa i el centre del camp va ser atropellat per l’esquadra italiana, un bon equip que va desprendre entusiasme i fe però que no es troba entre l’aristocràcia del futbol europeu. Va cridar l’atenció que Ernesto Valverde no fes el primer canvi fins al minut 81 (amb un 2-0 i l’equip boquejant). Un fracàs, doncs, sense pal·liatius.

Valverde va començar la temporada amb mal peu, però després ha sabut construir un equip sòlid i fiable que a la Lliga cavalca amb números de rècord. Però també és cert que el joc fa temps que està sent molt garrepa i que la genialitat de Messi oculta les carències de l’equip. No és recomanable caure en el catastrofisme després d’un mal resultat (encara que sigui com el de Roma), i encara menys quan la Lliga està encarrilada i falten pocs dies per a la final de Copa, però convé veure la tendència. La derrota de Roma és similar a les de Torí i París, i aquesta és la tercera eliminació consecutiva en quarts de la Champions. Fa temps que el Barça, sobretot a Europa, dona senyals molt negatius. Continuar sense aprendre de les derrotes condemna a repetir-les.