No generalitzis

Quan es debat alguna cosa a la ràdio, a la tele o en una reunió d’amics, sempre hi ha algú que talla el seu interlocutor censurant-li que no s’ha de generalitzar. Normalment, això és perquè el que ha sigut criticat acaba d’expressar una opinió que engloba en una sola definició tot un conjunt de fets.

L’interpel·lat, a l’escoltar la màgica frase «no generalitzis», se sent desarmat. És de les pitjors coses que poden dir-li a un mentre expressa les seves idees. Davant d’això, només queda defensar-se d’alguna manera, gairebé sempre utilitzant una justificació del tipus: «No estic generalitzant en absolut. Sempre hi ha excepcions, ja ho sé, només faltaria, però en la majoria dels casos és com et dic».

Arquímedes: no generalitzis

Ahir a la nit me’n vaig recordar de tot això mentre veia un documental sobre la vida d’Arquimedes. S’hi explicava el que tantes vegades ens han dit sobre ell. Era en una banyera, i després de submergir a l’aigua la corona d’or del tirà de Siracusa Hieró II, es va aixecar i corrent va cridar «eureka» amb expressió embogida, i tot seguit va dir ple d’entusiasme: «Tot cos submergit en un líquid experimenta una força ascendent equivalent al pes del fluid que desallotja».

Acostumat com estic a veure debats a la televisió, em va estranyar moltíssim que no aparegués per allà algun representant de la correcció política del segle III abans de Crist dient-li: «Arquimedes, en primer lloc tapa’t, que vas despullat. I una altra cosa: no generalitzis. No diguis ‘tot cos submergit en un líquid’. És millor que diguis: ‘Alguns cossos submergits en líquid’».

¿De què va vostè, Isaac Newton?

M’imagino la cara del pobre geni responent: «És que són tots els cossos, t’ho prometo, no només alguns». Aquest aclariment no hauria servit de res al seu censor, que sens dubte continuaria recriminant-li l’ús de la generalització.

O pensem en Isaac Newton. Suposem que, després de publicar la seva magnífica i elegant teoria de la gravitació universal, haguessin aparegut centenars de tertulians de l’època dient-li: «¡Senyor Newton, ja està bé! ¿Què és això que vostè va escrivint per tot arreu que TOTS els cossos s’atrauen amb una força directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de les distàncies? ¿De què va vostè, Isaac? ¡No generalitzi! ¡Deu voler dir que ALGUNS cossos!».

Novament, seria inútil que el geni intentés explicar-se. A ulls de tota aquella gent, l’home hauria comès el pitjor dels pecats: generalitzar.

La base de la ciència

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No obstant, aquesta activitat, la generalització, és la base de la ciència, el mecanisme pel qual avança. Gràcies a la generalització científica tenim telèfons mòbils, avions i medicina. Si els científics no diguessin, de tant en tant, que «tota X produeix Y», encara estaríem a l’edat de pedra.

Estimats tertulians, no totes les generalitzacions són dolentes, de debò. Només algunes. Per tant, no generalitzeu al censurar la generalització, que sou molt pesats.