ANÀLISI
Sindicats catalans, vermells o grocs
Que CCOO i UGT s'apuntin a la manifestació de l'ANC i Òmnium i recolzin la impunitat per a aquells que estan acusats de greus delictes és un disbarat
Malgrat els problemes de representació en una economia globalitzada, els sindicats segueixen sent un instrument imprescindible per lluitar per unes condicions laborals dignes. El problema és que, a Catalunya, les cúpules sindicals han pretès enquadernar els drets socials en un llibre amb tapes identitàries. Hem vist CCOO i UGT participar en tota classe de plataformes a favor del dret a decidir i assistir durant quatre anys seguits a manifestacions independentistes. És sorprenent que no hagin realitzat mai una consulta interna per saber fins a quin punt els seus afiliats compartien aquesta postura tan contrària a la seva tradició fraternal i solidària, encara que alguna cosa devien intuir davant el degoteig de baixes i queixes. Només després de les eleccions del 2015, quan el secessionisme va perdre el seu plebiscit i Cs es va convertir en la força més votada als barris populars, van optar per un perfil més discret.
Notícies relacionades
Però ara tornen a la càrrega. UGT i CCOO s’han apuntat a la manifestació de l’ANC i Òmnium per exigir la llibertat dels polítics sobiranistes presos i l’exercici de l’autodeterminació. La notícia ha sacsejat els equilibris interns i ha causat un fort estupor entre moltíssims afiliats de la resta d’Espanya. L’ugetista Pepe Álvarez, al capdavant de la direcció confederal a Madrid des del 2016 però que abans a Catalunya va jugar a ser migseparatista, ha sortit a desmarcar-se’n.
Que els sindicats recolzin la impunitat per a aquells que estan acusats de greus delictes és un disbarat. Es pot discrepar si hi va haver rebel·lió en el procés, i per determinar-ho hi haurà un judici amb garanties i la possibilitat de recórrer a instàncies superiors espanyoles i europees. Però no es pot pretendre que no va passar res els mesos de setembre i octubre passats. No hi haurà mai reconciliació si aquells que van actuar en contra de la majoria dels catalans no demanen perdó algun dia. És trist que en lloc de sostenir una lluita social en vermell, sense toxines nacionalistes, els sindicats s’apuntin al llaç groc.
