¿I qui no voldria dependre de Messi?

No hi ha un altre jugador de la seva dimensió. La seva figura s’ha engrandit fins al punt que és l’origen i el final de les jugades, i quan aquestes tenen un pas intermedi, també necessiten que les fili ell. La seva ombra s’ha allargat de manera natural mentre la dels seus companys es difuminava. I encara que algú ho va descobrir dissabte passat a Sevilla, efectivament, sense Messi el Barça és un altre equip. Perquè el Barça depèn de l’argentí, és clar.

Tots els equips són millors amb el seu millor jugador al camp; imaginin-se si el seu es diu Messi. Després es tracta de dissimular la seva absència. I aleshores sí, la incidència de l’argentí és tan gran que quan no hi és, fa la impressió que els seus companys pasturen pel camp mentre esperen la seva entrada. Se’ls pot exigir més, perquè recuperat Dembélé i fitxat Coutinho, el Barça ha augmentat el seu potencial ofensiu. Però si del que es tracta és de no notar l’absència del millor jugador de la història, oblidin-se’n. El Barça sempre serà un amb Messi i un altre sense ell. ¿Els sembla que al Roma li agradaria dependre de Messi?

És inevitable pensar després de cada exhibició del crac que arribarà el dia en què no hi serà, sobretot per a una afició blaugrana propensa a posar-se la bena abans de la ferida, que diria Valverde. Però farà bé el barcelonisme de disfrutar mentre pugui.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hi ha messidependència, i tant de bo n’hi hagi durant molt temps. I el dia que no hi sigui, algú haurà de créixer i fer un pas endavant, com al seu dia va fer ell mateix amb la marxa de Ronaldinho. I no, qui agafi el seu relleu no serà ni una desena part de Messi, però s’haurà de seguir jugant a futbol, ¡quin remei!

Per cert, ¿saben qui tampoc era a Sevilla? Busquets, aquest migcentre la qualitat del qual apreciem més quan falta que quan hi és. Busquets tampoc va poder jugar l’anada de quarts de la Champions l’any passat, i també se’l va trobar a faltar. Seria fàcil que tot es reduís a Messi, però ni el que per a molts és el millor futbolista de la història té la capacitat de convertir en individual un joc d’equip.