58 h 01 m

Quan escric aquest article ja hem arribat a les 00.01 hores del diumenge de Pasqua. És a dir, legalment, Jesús ja ha ressuscitat, tot i que, per ser estrictes, hauríem de parlar de les 00.00 hores, que ja és l’endemà del Dissabte de Glòria, el moment en què Déu Nostre Senyor venç l’imperi de la mort i esbotza la llosa de la fossa mortuòria. A les 00.01 hores, totes les casernes espanyoles, el Ministeri de Defensa i les delegacions territorials de l’Estat, hauran tornat a hissar la bandera fins al punt més alt, després d’haver estat exactament 58 hores i 1 minut amb la bandera a mig pal, en senyal de respecte per la divinitat morta i perquè «és una tradició secular dels exèrcits».

La mesura és del tot desproporcionada. A les 14.00 hores del Dijous Sant, Crist encara no havia mort. S’estava preparant per al sant sopar i per rentar els peus als apòstols. De fet, no l’havien ni tan sols detingut de manera provisional. Ni acusat de res, encara. I va i l’Exèrcit espanyol considera que ha de deixar la bandera a mig pal. Molt mal fet. Haurien d’haver esperat, almenys, que les autoritats jueves i romanes apliquessin la llei, per no dir que el millor hauria estat retre homenatge a partir del moment de la mort, que van ser les 15.00 hores de divendres. Això sí: m’hauria agradat molt veure com l’escamot de torn, a les 00.01 hores del dia de Pasqua procedia a la restauració de la normalitat. En tot el territori d’aquest Estat aconfessional.