ANÀLISI

Escalada repressiva i nou escenari

Com més avança l'Estat en la política repressiva a Catalunya, més avança en la seva pròpia crisi, i més difícil li serà rectificar

2
Es llegeix en minuts
Escalada repressiva i nou escenari

Blanca Blay

Amb la detenció del president Puigdemont a Alemanya, el posicionament de la CUP en la sessió d’investidura de Jordi Turull, la interlocutòria de processament del jutge Llarena i el salt repressiu amb més exiliats i presos polítics, el procés sobiranista entra inevitablement en una nova fase. Desmarcant-se ostentosament de JxCat i ERC, la CUP esdevé una força complementària sense marge per incidir de forma sensible en la definició de les noves línies estratègiques del sobiranisme. Un replantejament obligat per l’evident caducitat de l’anomenat full de ruta dels darrers anys.

Enmig d’una inevitable confusió, comença a obrir-se camí la idea que les forces independentistes han comès, com a mínim, tres errors importants: no entendre que la deficient qualitat de la democràcia espanyola demanava majories socials més àmplies, fixar un calendari rígid que encara ha propiciat més errors i confiar ingènuament en el paper moderador de la Unió Europea. 

El gruix de l’independentisme ja sap que cal repensar l’estratègia de dalt a baix. Abandonada tota pretensió de guanyar el torcebraç de l’Estat amb un moviment ràpid, el conflicte pren la forma d’una lenta partida d’escacs. Una partida en la qual caldrà bastir acords programàtics i de govern que incorporin totes les forces socials i polítiques republicanes i contràries al 155. L’alternativa serien eleccions al juliol.

Amb el temps en contra

En aquest nou escenari, la gestió del temps juga en contra dels poders d’Estat. I el sobiranisme català encara té un segon avantatge: la incapacitat de l’Estat per canviar o modular la seva estratègia. Una estratègia fonamentada en el greu error d’apreciació inicial de pensar que es podria derrotar el sobiranisme català aplicant una variant de la plantilla basca. És a dir, delegant la política a la pressió judicial, policial i mediàtica, tractant els líders independentistes estrictament com a delinqüents. Es tracta d’un error tan colossal que acaba esmenant tots els errors del sobiranisme. Després d’haver grapejat a gust el poder judicial, el Govern central té un problema no programat amb l’actuació del jutge Llarena.

Notícies relacionades

El poder judicial és prou dependent de l’executiu com per haver-se llançat imprudentment a reprimir el moviment sobiranista, però prou autònom com per continuar endavant la seva acció sense cap criteri d’oportunitat política. I això ja és un problema d’Estat, donada l’absoluta inconsistència d’una interlocutòria que intenta demostrar l’existència quimèrica d’un delicte de rebel·lió. 

Males notícies

El dispositiu posat en marxa per Sáenz de Santamaría està fora de control. I, encara que pugui semblar una paradoxa, la detenció del president Puigdemont per part de les autoritats alemanyes no és la millor notícia per al Govern d’Espanya. A aquestes alçades, que el PNB no s’avingui a aprovar els pressupostos generals ja no és el principal problema de l’Estat. És, només, el més immediat, el més visible. Com més aprofundeix l’Estat en la política repressiva a Catalunya, més aprofundeix en la seva pròpia crisi. I més difícil serà rectificar el tret.