Anar al contingut

El futur del zoo

El punt de vista de l'elefant

FERRAN SENDRA

El punt de vista de l'elefant

Care Santos

Aviat les espècies en perill seran tantes que potser els zoos acabaran sent els de sempre

Poques coses em feien més feliç en la meva infantesa que una visita al zoo de Barcelona. Els meus animals favorits eren els elefants, seguits dels dofins i els grans felins. M’impressionava veure la gran celebrity dels anys 80 i 90, Floquet de Neu, sempre tan adust. Mai se’m va acudir pensar en els ells, els animals, en com se sentien, o en com hauria sigut la seva vida fora d’allà. Anàvem al zoo, egoistament, perquè aquell era l’únic lloc on podíem veure en viu un elefant. Encara avui, aquells paquiderms de la meva infantesa segueixen sent els únics que he vist de prop en tota la meva vida. Un esdeveniment.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Tot ha canviat. Ja fa temps que els moviments animalistes ens van ensenyar a veure les coses d’una altra manera. Des del punt de vista de l’elefant. Avui sabem que molts animals s’estressen al ser observats. Els comprenem. Estarien millor en el seu hàbitat. Suposant que encara existeixi, és clar. Passa el mateix amb animals d’altres latituds, obligats a adaptar-se a condicions que no són ni van ser mai les seves. Ara no veiem animals: veiem presoners. I visitem el zoo carregats de culpabilitat, sabent que és un acte d’egoisme i supèrbia. La supèrbia i l’egoisme propis de la raça humana. Encara que és bo recordar que els humans hem inventat també el punt de vista, del qual tot depèn.

Així que necessitem noves raons morals per visitar el zoo. Per exemple, que sigui un lloc de preservació d’espècies en perill. Té els seus avantatges: aviat les espècies en perill seran tantes que pot ser que els zoos acabin sent els de sempre. Una altra raó moral: protegir el que és propi. Un centre de conservació de la biodiversitat mediterrània. Sona bé. No hi veurem elefants, però hi haurà linxs. Els dofins, pel que es veu, no són mediterranis. Algunes espècies es mudaran a altres zoos. Altres, moriran de velles, com un guepard fa poc. O com els meus adorats elefants, amb els quals morirà el que queda de la meva infantesa. A partir del 2031, qui vulgui veure un tigre o un lleó, que faci un safari o posi el National Geographic.