Les dones salvaran els Estats Units

No hi ha dubte que la conversa sobre la igualtat de gènere s’ha reactivat i ha guanyat força i matisos aquests últims mesos. El triomf de Donald Trump va ser el catalitzador. Just l’endemà de la seva presa de possessió, la Marxa de les Dones va aconseguir fer sortir al carrer més de sis milions de persones en 34 països de tot el món. Després, impulsat pel moviment #MeToo, el món occidental assisteix a una reclamació sense precedents pel final de tot tipus de masclisme i sexisme en tots els àmbits de la vida.

És d’esperar que els efectes d’aquesta marea vagin més enllà del debat retòric. De moment, una de les seves conseqüències és que està mobilitzant un nombre més gran de dones nord-americanes a acostar-se a la política activa. Per fi.

Pot semblar estrany, donat el paper dels Estats Units en la lluita pels drets civils i per la igualtat de gènere. Però es tracta d’una de les democràcies consolidades amb menys representació femenina. Avui les dones suposen una mica més del 19% del Congrés i un 21% del Senat, davant, per exemple, d’un 40% a Espanya. És més, en el rànquing per països ha passat d’estar en el lloc 41 el 1997 al 101 el 2017. Al ritme actual, no aconseguirà la paritat fins d’aquí 100 anys.

A les dones no els costa més guanyar que als seus col·legues homes, una vegada són candidates. El que els costa és presentar-se. Com explica molt bé l’analista Alana Moceri, les raons són múltiples. S’anima menys les dones a presentar-se; la captació de fons es basa en xarxes i contactes molt masculins, i l’estructura dels partits, tan diferent de l’europea, no permet accions com llistes cremallera o quotes que incentivin la presència femenina. I aquesta realitat és més aguda al Partit Republicà que al Demòcrata.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per contrarestar-ho, ja fa anys que funcionen diverses organitzacions per animar, recolzar i formar dones candidates. La més destacada és Emily’s List. Fundada el 1985 per ajudar en el finançament de candidates demòcrates, està vivint tota una revolució: des de la victòria de Trump, més de 34.000 dones s’han registrat amb la intenció de presentar les seves candidatures a les diferents eleccions i 8.000 més ho han fet com a voluntàries per ajudar en aquest procés.

A FINALS del 2017, el nombre de dones –de tot signe polític– que aspiraven a entrar a la Cambra de Representants en les eleccions del novembre vinent era quatre vegades més gran que en el mateix període el 2015. Però després de les legislatives arribaran les presidencials del 2020, el costat més visible d’aquesta batalla. Després de la tremenda decepció per a la causa femenina que va suposar la derrota de Hillary Clinton, a la llista de potencials candidats pel Partit Demòcrata ja hi figuren tres dones. Encara és aviat, però no deixa de ser un punt de partida diferent de l’habitual.