Falses víctimes

Aquesta setmana ha comparegut Cristina Cifuentes al Congrés dels Diputats, a la comissió d'investigació sobre el finançament il·legal del PP. Després diuen, com lamentant-se, que aquesta mena d’iniciatives parlamentàries no serveixen per a res. Són ells els que intenten convertir-les en una cosa completament inútil, encara que facin veure que no, que el que volen és cooperar. La petició de compareixença de la presidenta de la Comunitat de Madrid no és una cosa forassenyada. No és un escàndol, encara que a ella l’hi sembli. Cifuentes coneix les persones investigades, ha estat en el PP pràcticament tota la seva vida i és la que actualment controla la formació. Així que menys posar-se les mans al cap i més cooperar... El seu testimoni ha consistit bàsicament a dir que ella no ocupava càrrecs de pes en l’etapa que ara està en qüestió i que, per tant, no hi tenia cap responsabilitat. Ni idea de res. Per descomptat, ha tornat a criticar el masclisme de Francisco Granados per dir que ella sabia coses del funcionament intern del Partit Popular gràcies a la seva relació personal amb Ignacio González. 

  

 És indignant que segueixi utilitzant aquest acudit per fer-se la víctima un dia sí i l’altre també. ¿No s’escuden sempre en l’argument que cal deixar treballar els jutges? Doncs ja va presentar la querella. O els deixem treballar sempre o mai, però només quan ens interessa, no. 

    

Cifuentes ha utilitzat el seu al·legat final per tornar-se a mostrar com una política a qui estaven intentant arrossegar pel fang, malgrat la seva honestedat: «Em sembla bastant lamentable [la compareixença], perquè crec en la dignitat dels parlaments, no a posar-los al servei d’altres interessos». Com si pel fet de ser cridada per informar i donar explicacions ja s’estigués pervertint la institució... I Cifuentes afegia: «Segueixo sense saber per què soc aquí (...). No estic immersa en cap procediment judicial. En la vida no s’hi val tot». 

    

A mi em sembla que el mer fet de figurar en informes que obren en poder del jutge ja és motiu suficient per comparèixer al Parlament. Per últim, la presidenta de la comunitat ha sentenciat: «No em trobaran mai enfangant el joc polític». No, ¡no ho dubtis! Per això mateix, a l’inici de la seva compareixença li ha retret els ERO d’Andalusia al representant del PSOE...

Treure'n rèdit

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En l’única cosa que se li pot donar la raó a Cristina Cifuentes és que tots els partits intenten de manera evident treure rèdit de les comissions parlamentàries, com també ho faria el Partit Popular si els compareixents fossin de l’oposició. Per comportaments com aquests, la ciutadania està cada vegada més farta de la classe política. És, de debò, per aturar el món i, no baixar-ne, sinó tirar-se daltabaix.