Anar al contingut

EDITORIAL

La dura exigència del futbol d'elit

Un terç dels futbolistes, en actiu i retirats, admeten patir depressió i ansietat

La dura exigència del futbol d'elit

LLUIS GENE

La confessió d’André Gomes ha tornat a posar sobre la taula les dificultats d’alguns esportistes per respondre a les exigències de l’alta competició. No és el del centrecampista portuguès del FC Barcelona un cas aïllat, ni el futbol l’únic àmbit en què es produeix aquest fet. Ni de bon tros. Un estudi de la Federació Internacional de Futbolistes Professionals, fet entre 826 jugadors, ha revelat que més d’un terç dels futbolistes, en actiu i retirats, admeten patir depressió i ansietat. Al marge dels casos originats per lesions freqüents, l’autoexigència no satisfeta i la pressió ambiental apareixen com les causes d’una situació que, gairebé sempre, acostuma a passar desapercebuda fora del cercle del vestuari. És per això que el camí per començar a superar aquesta costeruda barrera sigui fer-la pública, com va explicar André Gomes a la revista Panenka.

Però seria molt convenient que aquests esportistes tinguessin l’acompanyament d’un especialista, és a dir, d’un psicòleg esportiu. Si un quadro tècnic d’un club de primeríssima fila compta amb un dietista, per exemple, també hauria d’incorporar algú que ajudi a detectar-ho i posar-hi remei per afrontar aquestes dificultats. Problemes que, per exemple, van tenir un final tràgic amb el porter alemany Robert Enke, un jove amb greus trastorns depressius que el van portar al suïcidi. És un cas aïllat però revelador de la càrrega d’estrès i ansietat que pot suposar el futbol d’elit.