La vivenda a BCN

Barracó, dolç barracó

La solució dels pisos prefabricats és el resultat d'una mala gestió de les diferents administracions

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp42083019 aprop180214164607

zentauroepp42083019 aprop180214164607

Fins al moment era possible estudiar o haver estudiat en un barracó, aquelles aules prefabricades que des de fa anys s'utilitzen per solucionar la falta d'inversió en escoles i instituts. Eren provisionals, però molts s'han quedat, han arrelat als solars on es van instal·lar i ja formen part del paisatge urbà de pobles i ciutats. Alguns dels alumnes que han passat per un barracó ara també viuran en una d'aquestes construccions. Seran els primers d'estrenar els 92 pisos prefabricats que l'Ajuntament de Barcelona instal·larà a la ciutat abans que s'acabi l'any. És una mesura nova que vol reduir la llarga llista de 30.000 persones que esperen un pis social de la ciutat.

Màxima confortabilitat i modernitat

Aquestes construccions, gens barates però que es fabriquen, i aquesta és la gràcia, en un moment, es poden traslladar en funció de les necessitats, van destinades a diferents col·lectius i tenen mesures diferents per acollir famílies més grans o més petites.

Es garanteix màxima confortabilitat i modernitat. De fet, ciutats europees com Amsterdam ja els utilitzen i els tenen totalment integrats. Aquests són els avantatges i encara en podem trobar més: pot ser que sigui la solució més enginyosa, més 'hipster' i ecològica del món. Podem admetre que aquests mòduls prefabricats poden ser infinitament millors que molts dels pisos de construcció convencional que es lloguen ara mateix a preu d'or a Barcelona. I encara una altra idea positiva, encara que la més depriment de totes, tal com està el mercat immobiliari, millor això que res. No estem en condicions de rebutjar cap solució que garanteixi un sostre a un preu raonable.

Notícies relacionades

Així que endavant amb els pisos prefabricats. Es podran ocupar un màxim de sis anys, de fet es consideren allotjaments temporals i per això no tenen ni cèdula d'habitabilitat. Acceptem viure-hi, acceptem que serà difícil acumular records o convertir-los en una llar i que no serà l'espai amb més finestres del món. Assumim tot això, però acceptar-ho també ens ha de donar dret a dir que no és una solució digna i que la culpa d'haver arribat fins aquí la tenen els governs de diferents colors i diferents administracions que no han fet els deures.

S'hauria pogut fer més i es podria fer més. El Govern podria canviar la llei perquè els contractes dels lloguers duressin més de tres anys i es poguessin limitar els preus. El Govern i l'Ajuntament haurien pogut fer més pisos socials o buscar els que són buits per augmentar l'insignificant parc públic de la ciutat que ara només representa l'1% de les vivendes construïdes. Una xifra que fa vergonya si la comparem amb altres ciutats europees on s'arriba al 15%. Així que, si cal, ens mudarem a pisos prefabricats. Acceptem barracó com casa, ens rendim o, més ben dit, ens resignem davant de tanta bogeria immobiliària, tot sigui per seguir vivint a Barcelona, la ciutat més fantàstica del món.