11 d’ag 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

Adeu a una ment brillant i meravellosa

Hawking va unir l'excel·lència científica amb una enorme capacitat divulgadora

Han dit d’ell que va ser una ment brillant atrapada en una gàbia, potser la definició més encertada de Stephen Hawking, el físic i cosmòleg que no només va fer aportacions decisives al coneixement de l’Univers, sinó que es va convertir en un personatge mediàtic, un referent de la cultura popular més enllà de l’àmbit científic. Hawking va investigar sobre el Big Bang, l’origen de l’Univers, la singularitat espai-temps i els forats negres. Va ser capaç, tot i l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica), diagnosticada als 22 anys, d’endinsar-se en els secrets del cosmos i convertir-se en referència científica i en el divulgador que va convertir la ciència en un producte mass media, assequible a milions de lectors no especialitzats. Del Big Bang als forats negres, Brevíssima història del temps L’univers en una closca de nou han sigut best sellers d’abast planetari que van catapultar Stephen Hawking a un reconeixement acadèmic i popular sense comparació.

Les dificultats de moviment i la peculiar manera de comunicar-se a través d’un sintetitzador de veu, sense oblidar el seu sentit de l’humor i la seva poderosa personalitat, ens van ensenyar que la ment és un instrument potent i que la força de voluntat pot superar múltiples obstacles. La seva singular fama no amaga la profunditat del seu pensament, sempre en evolució fins a la reformulació recent de la seva pròpia teoria sobre l’energia que desprenen els forats negres.