Anar al contingut

IDEES

La 'ciudad' i la 'ciutat'

La 'ciudad' i la 'ciutat'

Ricard Ruiz Garzón

Tot lector sense prejudicis hauria de llegir alguna vegada el britànic China Miéville. Sí, és un autor de ciència-ficció, representant en concret del New Weird, encara que també s’ha presentat com a candidat al Parlament i ha escrit sobre la Revolució russa. Sí, té pinta de model o cantant, i va al gimnàs, i es rapa, es perfora i es tatua, però és un intel·lectual de primera. I sí, és un autor exigent i capaç de dir que J. R. R. Tolkien és «reaccionari», però està a penes a una adaptació de convertir-se en fenomen de culte.

D’entre totes les seves obres, moltes en procés actual de rellançament per part del segell Nova d’Ediciones B, potser les més aclamades són amb tota justícia Embassytown La ciudad y la ciudad. La primera, el 2013 títol inaugural de Fantascy, planteja una reflexió sobre la dificultat d’interpretar l’altre diferent, en aquest cas extraterrestre, que no podria resultar més oportuna. La segona, una novel·la de misteri amb un esplèndid joc de miralls dimensionals, és potser, juntament amb la trilogia de Bas-Lag i la juvenil Un Lun Dun, la millor porta d’entrada a l’univers del londinenc, amb l’avantatge que Nova la rellançarà el maig vinent en una traducció per fi a la seva altura.

La ciudad y la ciudad, no obstant, seguirà sense convertir-se en La ciutat i la ciutat. Cap de les obres de Miéville, de fet, ha sortit mai en català. A poc a poc, és cert, s’avança amb els clàssics, i han aparegut El conte de la serventa de Margaret Atwood a Quaderns Crema, Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin a Raig Verd, La guerra de les salamandres de Karel Capek i Un cementiri de llunàtics de Ray Bradbury a Males Herbes, a més d’altres títols a L’Altra, la col·lecció púrpura de Pagès, Orciny Press o l’emergent Més Llibres. Tant de bo l’elenc s’ampliï i inclogui autors actuals de fantàstic tan necessaris com Brandon SandersonConnie Willis i Anna Starobinets. Ens hi juguem molt, parlant de temes tan predilectes per a Miéville com la comunicació, els canvis socials i el diàleg amb el gènere: ens hi juguem la llengua en què somiarà la Generació Netflix.