Anar al contingut

LA CLAU

¿Per què Rajoy ignora els 'bots'?

Miguel Lorenzo

¿Per què Rajoy ignora els 'bots'?

Albert Sáez

Una onada de pànic sepulta els joves europeus. Estan convençuts que els robots els deixaran sense vivenda, sense vacances, sense cotxe i gairebé sense res per poder menjar. Parlar amb ells sobre tecnologia deixa molt males sensacions. Per primera vegada en dècades, els joves a Europa no són els capdavanters del progrés. S’han tornat tremendament conservadors, encara que la manera que tinguin d’expressar-ho sigui sent antisistema, bé de dretes (Front Nacional o Moviment 5 Estrelles) bé d’esquerres. Els joves europeus tenen por dels robots com els seus avantpassats en van tenir de la màquina de vapor. Els seus primers anys d’implantació van ser terrorífics: la fam es va apoderar de mig Europa quan els pagesos van ser expulsats de les explotacions agràries i van arribar a unes ciutats on els oferien feines precàries i mal pagades, amb salaris forçats a la baixa per la irrupció del treball infantil i femení al desaparèixer la força física com a element competitiu. Europa va necessitar un parell de revolucions sagnants per entendre dues coses: que l’automatització del treball obliga a un nou pacte social i que reduir el cost de la producció serveix de ben poca cosa si la riquesa no es reparteix perquè augmenti el consum.

L’aplicació d’aquests principis generals al temps actual i a l’Espanya contemporània la va explicar perfectament Jordi Sevilla en el seu debut en aquest diari. Europa no té un problema amb la tecnologia, sinó amb el treball. I la por dels seus joves no és més que el reflex de la falta de perspectiva en aquest debat. Mentre la ministra Fátima Báñez llueix l’estadística de l’atur, la realitat és que el model espanyol consisteix que cada mes hi ha més ocupats a costa d’estar més mal ocupats. El que el Govern espanyol òbvia és que el salari dels robots tendeix a zero, de manera que el futur de la competitivitat espanyola és negre. L’assumpte de fons ja fa dos anys que es debat a Davos: el treball ja no serveix com a instrument de distribució de la riquesa. Falta saber si l’Estat serveix, per la via dels impostos, per sufragar una renda bàsica o sorgeix alguna alternativa.