El poder anàrquic dels colors

És evident que ja no podem sorprendre'ns de res. Francament, em meravello de tants descobriments continus. A vegades són importants, però també n'hi ha de simplement curiosos. El món científic ha adquirit una enorme vitalitat productiva. EL PERlÓDICO em proporciona una informació molt curiosa: "El color verd en zones urbanes ajuda a desenvolupar el cervell dels nens".

¿Com s'ha aconseguit saber-ho? Amb els resultats d'unes anàlisis que han fet diverses entitats: Salut Global de Barcelona, la Caixa, l'Institut del Mar i altres. Conclouen que el color verd és singularment actiu.  

Sempre hem donat importància als colors com a portadors de significat. El color blanc -o no-color- ha estat unit a la idea de puresa. En la meva infantesa, els nens i les nenes vestien impecablement de blanc. S'havia d'anar amb un vestit blanc quan s'anava a fer la primera comunió. El vermell hauria provocat un escàndol, perquè era associable a l'infern de les seves flames.

Els colors formen un món. En la naturalesa hi ha molts colors, però els humans hem decidit inventar-ne, al cap i a la fi som una espècie que fàbrica. També tenim una capacitat extraordinària: la de simbolitzar. Amb tota llibertat. El vermell és el color de la sang, però també el que se'ns apodera quan sentim una sobtada i indissimulable vergonya.

Els colors, doncs, no han aconseguit tenir una identitat precisa. Diem blauEl blau del mar, el blau del cel, el blau-grana del Barça?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Un color realment notable és el gris. Ha de permetre que l'acceptem quan és possible dir que un orador va ser molt gris, però portava un elegant vestit gris...

Una expressió popular ho sentencia: "No m'estranya el que em dius, ja n'he vist de tots colors...".