LA CLAU

Una revolució de llarg alè

Si la dona va conquistar al segle XX l'espai públic, el XXI serà, ja està sent, el de la conquista de la igualtat en aquest espai

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42442298 protesters form triangles with their hands during a demonstr180308184253

zentauroepp42442298 protesters form triangles with their hands during a demonstr180308184253 / VINCENT WEST

La revolució feminista no és un anhel. No és una realitat que hagi d'arribar. La revolució feminista ja és aquí, i no va néixer aquest 8-M històric. És un procés de llarg alè, amb intermitències, a vegades sord, amb avanços estructurals i retrocessos conjunturals, que està transformant radicalment el món des de ja fa més d'un segle.

A Occident, les dones van conquistar al segle XX l'espai públic: el vot, la independència dels homes de la família, el divorci, l'accés generalitzat als estudis superiors i al món laboral, l'alliberament sexual, els anticonceptius, el dret a l'avortament. La capacitat de controlar la maternitat va suposar sens dubte un punt cabdal transcendental d'aquest procés revolucionari.

La teoria feminista

També el segle passat va cristal·litzar la teorització del feminisme. Més ben dit: dels feminismes. L'enfocament no pot ser el mateix per a una universitària espanyola, una proletària negra de Los Angeles, la dona d'un xeic saudita, la seva serventa indonèsia o la mare de la nena que patirà una ablació de clítoris en un poblat africà o en un suburbi de París.

Si el segle XX va ser el de la conquista de l'espai públic, el XXI serà, ja està sent, el de la conquista de la igualtat en aquest espai. No és una revolució diferent, és una nova fase del procés que van posar en marxa les sufragistes anglesesi les obreres tèxtils de Nova York i Chicago.

La pròxima frontera

Notícies relacionades

El colossal calibre d'aquest 8-M pot indicar que la revolució feminista està a prop de fer un nou salt de gegant. A Occident, les fronteres immediates són la igualtat salarial i la lluita contra l'assetjament. L'obligatorietat dels permisos laborals per paternitat seria una arma estratègica per aconseguir el primer d'aquests objectius. Aquesta mesura suposaria un cop de destral a la discriminació laboral de les dones en edat fèrtil. I transformaria d'una manera radical l'estructura familiar i la transmissió en el seu si dels patrons de gènere.

La humanitat va somiar al segle XX amb grans revolucions. Potser la feminista ens acostarà al XXI a algun d'aquells somnis trencats.