Rajoy es posa morat

Mariano Rajoy va sorprendre dijous propis i estranys lluint el llaç morat, símbol de la impressionant vaga feminista que va viure Espanya. I diria que va fer enfadar més els propis que els estranys, especialment les dones del seu Govern, que feia15 dies que feien tota mena de contorsions per evitar donar suport a una aturada general feta contra el seu cap sense semblar estratosfèriques. Des de l’ocurrència de la vaga a la japonesa fins a l’escapisme sobre el feminisme. El gest de Rajoy va deixar el seu partit amb el pas canviat, sense discurs, i va arrossegar –la primera vegada en mesos que Rivera va ser follower del president i no al revés– Ciutadans i aquell estrafolari argument que li van servir els dircom a Inés Arrimadas que la va deixar sense fer vaga perquè era «ideològica». Un argument que confirma el caràcter definitivament hereu dels Marx del partit taronja que estigmatitza l’ideològic perquè si no agraden les seves idees sempre en pot tenir d’altres.

Podríem dir que hem viscut una anècdota més de la manera d’entendre el poder per part de Rajoy. Però em temo que estem davant una categoria. El líder del PP sap perfectament que les seves paraules esquivant el problema davant la discriminació salarial de les dones va ser un accelerant d’aquesta vaga i que van mobilitzar centenars de milers de dones allunyades de la militància feminista i del món de Podem, els nuclis inicials de la protesta. Es requeria una rectificació i va decidir fer-la en viu i en directe. Perquè en el fons el que passa és que només Rajoy està autoritzat a fer política en tot el PP. La resta han de gestionar i callar. Aquesta és la distància sideral que hi ha entre Luis de Guindos i el seu successor, Román Escolano, un aplicat alumne de Brussel·les sense cap projecció política. No sabem si la tècnica serà eficaç per parar Rivera, però de moment li assegura a Rajoy que ningú li fa ombra. I té algun efecte indesitjat, com veure alguns influencers del periodisme de paper a sou de la Moncloa canviant de jaqueta davant una vaga que una nit era de pijas i l’endemà eren les dones prenent el carrer. Per posar-se morat.