El Pla de Vivenda neix entre dubtes

El problema de la vivenda és dels més urgents que té la nostra societat. En especial a les grans ciutats, on es produeixen fenòmens de tipus diferent que conflueixen en la configuració d’un panorama moltes vegades dramàtic. Des de l’accés a pisos dignes per a joves fins a les dificultats que implica la llei d’arrendaments urbans amb el límit de tres anys per a la revisió del lloguer, passant per la gentrificació que expulsa els veïns de determinades zones, o pels desnonaments provocats per la crisi econòmica, la situació reclama accions decidides per garantir un dret constitucional en un moment en què els lloguers s’han disparat fins a límits difícils de suportar i en què és molt complicat accedir a vivendes de propietat. L’últim informe de l’Observatori Metropolità de la Vivenda de Barcelona, per exemple,  indica que el 43% de les famílies destinen més del 40% dels seus ingressos al lloguer o la hipoteca, l’anomenada taxa de sobrecàrrega, que és molt superior a la mitjana europea. I que el parc de vivenda social és notablement reduït.

El Pla Estatal de Vivenda 2018-2022, aprovat ahir pel Consell de Ministres, intenta incidir en la problemàtica amb diferents mesures. Entre les més notables, les ajudes al lloguer per a menors de 35 anys i majors de 65, i famílies afectades pels desnonaments, les ajudes que faciliten la compra, i la promoció de noves edificacions destinades a ser vivendes protegides.

Aquesta última mesura ha sigut percebuda com a positiva pels promotors i també es tracta d’una demanda social explícita dels alcaldes, però convé recordar que una de les novetats del pla és que l’incentiu de compra per a joves es redueix a les poblacions amb menys de 5.000 habitants, on només viu ara el 9% de la població juvenil. Els experts en urbanisme apunten que promoure el lloguer és positiu, perquè el percentatge espanyol és residual, però a la vegada alerten que és un error usar polítiques de compra de vivenda amb l’objectiu de la repoblació.

Entre les crítiques, Ada Colau denuncia que el pla fomenta l’especulació i ignora reivindicacions de les ciutats més poblades i amb més dèficit de vivenda. Exigeix més dotació pressupostària, la reforma urgent de la LAU i una política decidida de suport al lloguer social, segons els estàndards europeus.