Escolta una dona... com escoltes un home

Tres expertes internacionals, Mary Beard, catedràtica de Cambridge i premi princesa d’Astúries de Ciències Socials 2016; Sheryl Sandberg, economista premiada i número dos de Facebook, i Rebecca Solnit, assagista i periodista de fama, han demostrat als seus llibres i a les seves exitoses conferències que un important percentatge de l’activitat comunicativa més habitual en els àmbits professionals està clarament i negativament marcada per a les dones pel biaix de gènere. 

Beard recorda que a L’Odissea apareix un episodi de menyspreu comunicatiu per les dones que agafen la paraula en públic. Telèmac, com a part del seu procés de deixar de ser un jove i convertir-se en un «modèlic» home adult, silencia la seva mare, Penèlope, davant els seus convidats i l’envia al seu quarto. Fer callar les dones i recloure-les a l’espai domèstic forma part de la nostra cultura social des de fa almenys ¡3.000 anys!

Sandberg explica com ella mateixa, que forma part de l’elit directiva de Silicon Valley, ha conegut l’experiència de ser interrompuda en públic per un home (o per una dona, ningú està lliure dels prejudicis de gènere), mentre els seus companys disfrutaven del privilegi d’acabar la seva intervenció sense interrupcions. Documenta la seva experiència amb estudis que mostren la prevalença d’aquest costum d’interrompre les dones. Sandberg ens recorda les 16 paraules que, segons l’assessora en comunicació Soraya Chemaly, tota dona professional hauria d’aprendre: «Deixa d’interrompre’m. El que acabo de dir no fa falta que tu tornis a explicar-ho».

Solnit va convertir en viral l’expressió «els homes m’expliquen coses» o mansplaining (explimasc, d’explicació masculina, segons Fundéu), escollida una de les paraules de l’any per The New York Times el 2012, que al·ludeix al fenomen que un home explica amb to condescendent i paternalista a una dona una cosa que ella ja sap, a vegades, fins i tot millor que ell. Els asseguro que el 95% de les acadèmiques, professionals i directives amb qui treballo coneixen i han viscut aquests tres fenòmens.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

¿Què tenen en comú fer callar les dones, interrompre-les quan prenen la paraula o donar per fet que no ho saben? Doncs la idea, fixada en la societat i en els mitjans de comunicació, que la veu de les dones no té valor, autoritat, poder, saber ni legitimitat. I, en conseqüència, no se les escolta. O s’adopta davant aquesta veu una actitud semblant a la de quan s’escolta un nen. Aquí radica el problema: la societat pateix una sordesa selectiva que ha acabat sent un biaix cognitiu discriminatori de gènere si parla una dona. 

Un dels missatges clamorosos d’aquest 8 de març per a tots és: assegura’t que escoltes una dona tal com escoltes un home.