Valverde no va ser dels millors a Las Palmas

Comencen a bufar mals vents en contra del Barça. Al front exterior, en el que no depèn directament d’ell, no només li va fallar estrepitosament el París SG en el partit del Bernabéu, sinó que la lesió de Neymar li posa encara més difícil aquesta eliminatòria que juga a través d’equip interposat. ¿Di María ora pro nobis Doncs sí, seran les cames de Di María la representació barcelonista en el partit de tornada de la Champions. Però encara que el Fideo estigui molt rebotat amb el seu antic club, enfonsar-lo pot ser superior a les seves forces. Fins i tot si l’ajuda molt Cavani, un altre que es mor de ganes de demostrar al món que el PSG són bastantes més coses que les filigranes de Ney. Però mal que li pesi al Barça, el Madrid és molt Madrid, i més quan ha aconseguit desclavar les grapes del taüt en què s’havia ficat amb els seus errors. El Madrid europeu és un mal vent per al barcelonisme.

Però tampoc són bons els aires que van bufar a Las Palmas. El pitjor, que Leo Messi sembla una mica cansat tant físicament com mentalment. És el millor, però en aquest partit al deu li va passar una cosa poc habitual: va voler i a vegades no va poder. 

La barra de Mateu Lahoz

D’altra banda ens va xiular a les orelles la barra de l’actuació arbitral en contra, que va ser sistemàtica i eficient. Mateu Lahoz va perdonar una expulsió molt clara del porter canari, que es va emportar la pilota amb la mà estant fora de l’àrea, però es va superar amb el tema del penal. Mai sabrem si va ser el seu ego el que el va portar a inventar-se’l després que s’hagués airejat convenientment que els barcelonistes sumaven massa partits sense cometre’ls, o si algú ha donat un cop de puny sobre de la taula reactualitzant velles consignes. Els últims temps el Barça no ha deixat de tenir arbitratges en contra (gols no reconeguts, infinites targetes grogues adversàries ignorades), però existia certa voluntat de dissimular i aquesta va desaparèixer radicalment a Canàries.

De totes maneres el més preocupant va ser per una vegada el mateix Barça. Per primer cop Valverde es va equivocar en coses fonamentals. Era un partit relativament fàcil davant un equip que domina millor el toc de pilota que la guerra, i en lloc de plantejar un setge amb futbol desbordant va alinear un onze de treball resistent. Aquesta és la lectura que pot fer-se de la presència inicial d’Aleix Vidal (un lluitador nat) i Paulinho (que fa temps que no marca i viu una etapa declinant) en lloc de Dembélé i Coutinho, que van acabar a molt bon nivell la tarda del Girona. 

En aquests moments Valverde prefereix completar l’onze amb homes que aporten més trot i aposta menys pels reserves estilistes. Fixin-se, sense anar més lluny, en les poques vegades que alinea últimament Denis Suárez i André Gomes. I el partit fàcil es va encallar perquè la gran superioritat del Barça –el Las Palmas va estar molt fluix– no es va traduir ni en una bona insistència atacant ni en un clar avantatge en el marcador.

La lentitud del tècnic

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

El segon desencert del tècnic basc va ser la seva pròpia lentitud. Va trigar massa a efectuar uns canvis revulsius de manera que Coutinho i Dembélé van sortir al camp quan els seus companys ja estaven descentrats, imprecisos i cansats, i quan, al davant, els del Las Palmas ja es multiplicaven desesperadament traient forces de flaquesa per lluitar moltíssim i perdre el màxim temps possible amb l’objectiu de mantenir el punt que inesperadament els havia ofert Mateu Lahoz.

Que ningú es desesperi, però la temporada requereix en aquest moment un bon esforç del Barça i els seguidors temen que s’hagi diluït una mica l’estat de gràcia i posada a punt que hi va haver en la primera volta del campionat. De moment els reforços semblen bons, però no milloren el rendiment global de l’equip, i de moment tot continua depenent exageradament del fet que Messi no es cansi. I per guanyar el Las Palmas l’actual Barça hauria de tenir forces suficients per no necessitar-lo i per deixar-lo descansar tranquil·lament de cara als partits realment difícils que venen. Això és el que ha d’aconseguir Valverde.