Anar al contingut

ANÀLISI

Només el Barça pot perdre aquesta Lliga

SANTIAGO FERRERO

Només el Barça pot perdre aquesta Lliga

Emilio Pérez de Rozas

Pots mirar Mateu Lahoz, pots assenyalar Mateu Lahoz, sí, però, si més no, xuta alguna vegada a porta

És possible que el Cholo Simeone no cregui gaire en la possibilitat de guanyar la Lliga. Bé, en realitat el que no vol és posar-se pressió, atès l’equipàs que té, per no decebre els seus. Però és evident que el Barça, en què, sens dubte, ha sigut un dels pitjors partits de l’era Valverde, li ha ofert una ocasió exquisida per creure en alguna cosa que li semblava impensable i que ara té al seu abast: guanyar al Camp Nou, diumenge que ve, i disputar-li el títol al Barça de Leo Messi, que, ja se sap, no és un Barça qualsevol.

Els barcelonistes, que ahir a la nit no van disparar ni una sola vegada a porta durant tota la segona part, pitjor encara, durant els sis minuts afegits ¡ni tan sols amb sis hores més haurien marcat!, hauran de tornar a guanyar aquesta Lliga, que tenien mastegada, en el gran duel contra els matalassers. Cert, encara tenen avantatge; cert, juguen a casa; més cert, segueixen sent els grans favorits en aquell partit i en la resta de jornades però ahir, a Las Palmascontra un equip que sabia molt bé què feia i es va merèixer, amb molt i per molt, l’empat, no va fer la sensació de ser un líder sòlid.

Mans clares

Hauríem pogut començar aquest textet assenyalant, és clar, l’inefable Mateu Lahoz, un àrbitre a qui l’ha superat el seu propi personatge, aquell col·legiat que vol estar per sobre de la resta de companys i, sobretot, que no cessa de deixar el seu segell en qualsevol partit i, pitjor encara, en qualsevol acció, des de la no expulsió, per targeta vermella directa per mans, al meta argentí Chichizola, poc abans de finalitzar el primer temps, fins a la invenció d’un penal ¡caram, el primer després de 78 partits que li assenyalen al Barça! que va significar l’empat (merescut) dels canaris.

Li podem donar voltes al paperet de Lahoz. El podem considerar el personatge del partit, però hauríem de dedicar-li únicament aquell paràgraf per escriure que aquest Barça tampoc hauria guanyat amb un altre àrbitre. I això que el Txingurri va posar tot el que tenia al camp i no va deixar ningú a Barcelona ni tampoc a la banqueta. Tots els milions eren al damunt de la gespa i tots els cracs, tots, van tenir la seva oportunitat. I, sí, al marge, com sempre, de la gran falta de Messi (cinquè gol de falta i quarta diana a pilota parada en les seves últimes set execucions), no hi va haver res més. I quan escrivim res més és res més. Fum. Passades i més passades, driblatges inútils (tant de Messi com de Coutinho i de Dembélé) i parets inoperants entre Umtiti, Sergi Roberto, Rakitic i Busquets.

Va ser un partit que demostra que la valentia que Paco Jémez, un entrenador suïcida però honest, treballador i, sobretot, fidel a la seva idea de futbol total i, sobretot, disciplinat i sacrificat, mereixeria que tingués la recompensa de la salvació d’un equip, el Las Palmas, que fins a l’arribada d’aquest simpatiquíssim i honest bocamoll estava totalment perdut a la cua.

Diumenge, 16.15, hi ha Lliga. Perquè la guanyi el Barça. Dic.