La rebel·lió dels pensionistes

Milers de pensionistes van començar a concentrar-se  pensionistesfa setmanes per tot Espanya per protestar per la pèrdua de poder adquisitiu. I tenen raó. La seva paga creix per defecte i per cinquè any consecutiu un 0,25%0,25%, mentre que els preus pugen quatre i cinc vegades més. En molts casos, es tradueix en un augment de la pensió de 90 cèntims, un euro o dos cada mes. És ridícul. 

El fet que les persones grans estiguin sortint al carrer inquieta moltíssim el Govern. No són perillosos antisistema acampant en places, ni populistes intentant desgastar el PP, ni senyors agressius envoltant el Congrés. Són jubilats passant fred per demanar una cosa justa. 

La inquietud no impedeix, o potser fomenta, una reacció de l’Executiu lamentable, tardana, insuficient i no sabem si també falsa. 

Bonificacions

Resulta que, en un primer moment, Mariano Rajoy va dedicar més temps a l’himne de Marta Sánchez que a les concentracions dels pensionistes. Sempre és més divertit, suposo, escoltar algú que dona les gràcies a Déu per haver nascut a Espanya que uns vells als quals habitualment no els fa cas ni Déu. Després, el president va dir en un míting que no tenia marge per millorar les pensions i que l’oposició estava sent molt irresponsable. 

Al cap de pocs dies, i veient que els jubilats no es cansen de protestar, ha sortit Cristóbal Montoro per proposar bonificacions en l’IRPF. ¿Però no havíem quedat que no hi havia marge? 

A més a més, el ministre d’Hisenda afegeix que aquesta mesura aniria inclosa en uns Pressupostos Generals de l’Estat que, en aquest moment, no pot aprovar. I per últim, no ens explica la lletra menuda. ¿A quants jubilats beneficiaria? ¿A partir de quina edat? ¿A partir de quins ingressos es podrien acollir a aquesta bonificació? Això ja ho hem viscut. Al final, si és que s’aprova la mesura, hi ha tants requisits per estar entre els beneficiaris, que resulta que és mera propaganda. 

Notícies relacionades

Els jubilats es manifesten contra la pujada del 0,25% de les pensions

Ara és temps de la infància

No obstant, Montoro està intentant així apaivagar els manifestants, que creguin que el Govern és sensible, que està per la labor d’atendre les seves demandes. I si pot ser, que comencin a quedar-se a casa. Igual que va fer el Ministeri de l’Interior amb la Policia i la Guàrdia Civil en les negociacions per a l’equiparació salarial.

Propostes oportunistes

Els ciutadans no estem a la Moncloa. No sabem quants diners hi ha. L’oposició tampoc. Això explica, probablement, les seves alegres i oportunistes propostes. És molt inquietant que els de la Moncloa no puguin fer res més pels jubilats. Si és una qüestió de prioritats, estan fent enfadar el seu votant tradicional. Si és perquè no hi ha ni un euro, que deixin de dir-nos això de la punyetera llum al final del túnel i preparem-nos per al pitjor.