Protestar és de mal gust

Ha escandalitzat a alguns que diumenge l’alcaldessa Ada Colau, el president del Parlament, Roger Torrent, i els alts càrrecs de la Generalitat deixessin plantat Felip VI per expressar el seu descontentament amb les continuades agressions a la democràcia que s’estan produint a Catalunya (i no només a Catalunya).

Hi ha dues raons ben fundades que expliquen el que va passar. En primer lloc, Felip VI és el cap i màxima autoritat política de l’Estat espanyol. En segon: en un sever discurs televisat, el Rei va avalar el 3 d’octubre la violència policial contra els catalans que pacíficament i democràticament havien anat a votar dos dies abans. A més a més, va menysprear les víctimes obviant-les olímpicament.

Aquell dia, i en altres de posteriors –aquest mateix diumenge va llançar una velada advertència a tomb del Mobile World Congress–, el Rei va abdicar de Catalunya, a més de desatendre la funció d’arbitratge i moderació que la Constitució (article 56) li encomana expressament. ¡Quina diferència amb el respecte i l’escrupolosa neutralitat que va mantenir Isabel II davant el referèndum d’Escòcia!

El Govern espanyol i els aparells de l’Estat semblen estar convençuts que poden fer el que els doni la gana, perquè entenen que l’independentisme i amb ell tot Catalunya han sigut derrotats. Plens de supèrbia, s’escandalitzen teatralment i llancen noves amenaces davant de qualsevol denúncia dels abusos que es produeixen. Un bon exemple d’això és la reacció del ministre de Justícia, Rafael Catalá, a les paraules del president del Parlament referides a l’existència de presos polítics a Espanya. Catalá, entrevistat per aquest diari, va apuntar que quan es diuen coses com aquesta «s’està fent un dany gravíssim a la democràcia i a la societat». El problema és que es diguin.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

El ministre, tan sensible, segons les seves declaracions, als danys que pugui patir la democràcia, hauria d’explicar, per exemple, què dimonis fa el seu ministeri perseguint un mecànic de Reus per un delicte d’odi per –atenció– no haver volgut reparar el cotxe particular d’una policia nacional. Igualment, es pretén jutjar un regidor de Sant Joan de Vilatorrada per... ¡posar amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil! Les protestes de ciutadans corrents, com el mecànic de Reus o els que van escridassar sonorament el Rei a Barcelona, no podran ser silenciades. Tampoc les d’un bon nombre de representants institucionals, siguin Colau, Torrent o altres. Denunciar la situació anòmala no només és un deure amb els catalans, sinó també amb la democràcia.

Hi ha qui veu de mal gust i una perfecta insolència que els catalans denunciïn la repressió, el que els estan fent. Exigeixen que tots callin i s’inclinin servilment, com, lamentablement, fan alguns. Voldrien sens dubte poder silenciar-los a l’estil del que s’ha fet a ARCO amb l’obra de Santiago Sierra o, fins i tot, condemnar-los a la presó com al raper Valtònyc per les seves provocadores lletres (al pobre li han caigut tres anys i mig, ni més ni menys).