Estat civil

Treballo amb paraules. I m’agraden. Són importants pel que expressen i pel que signifiquen, perquè el que transmeten transcendeix la seva literalitat. Tot sovint, també, em pregunto l’origen de certes expressions, que usem de manera automàtica en el nostre vocabulari particular i social, sense qüestionar-les.

Hi he pensat aquests dies a propòsit de l’expressió “estat civil”. Si t’atures a pensar-hi... què hi té a veure l’“estat” “civil” amb el fet que una persona sigui casada o no? Però bé, aquesta seria una altra història. El cas és que en una societat en constant evolució com la nostra s'estan donant dos moviments pels quals diria que no estem del tot preparats, i per això un és d’avenç i l’altre de resistència.

En el cantó positiu, cada cop hi ha més dones que estan ocupant càrrecs de responsabilitat en la política, en el lideratge social, en l’elaboració de pensament. Som molt lluny encara d’allà on hauríem de ser, però ara al menys hi ha una certa consciència social sobre la qüestió i, a més, s’estan fent passos concrets per revertir aquesta infrarepresentació incomprensible. Però, ai, una de les moltes rèmores que arrosseguem, un dels molts preus que se’ns fan pagar, és que sigui molt complicat parlar de tal o tal altra dona (i també entre dones) sense afegir-hi el seu -entenguem-nos- estat civil.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Què aporta realment saber amb qui va estar o està casada Elsa Artadi? És que potser Aurora Madaula no és prou grandeta per fer de diputada tota sola? El contracte de la periodista Marcela Topor l’ha signat ella o el marit? Segur que Brigitte Macron no té una aportació més interessant a fer que la de decorar l’Elisi? 

Estic segura que, afortunadament, aquestes dones necessiten el seu entorn familiar per créixer com a persones, però això no ens autoritza a negar-los ni un bri d’autonomia. Si hi ha alguna cosa a denunciar no deixem de fer-ho, però que cadascú respongui dels seus actes per si sol, no en funció del seu “estat civil”. I, per cert, enhorabona als periodistes que han sabut rectificar quan se’ls ha fet notar l’anomalia i s’han esmenat, que n’hi ha.