La claca

Roger Torrent va cridar el mal temps al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i es va armar l'embolicCol·legi de l’Advocacia de Barcelona. Parlar de presos polítics davant el ministre de Justícia i els membres del TSJC és una cosa semblant a llançar cards amb espines a l’auditori. I a més d’un li va doldre. La cúpula judicial catalana va abandonar la sala. El ministre es va quedar i la resta dels assistents es van dividir entre aplaudiments, esbroncades i perplexitat. Perfecte reflex d’aquests dies. En el moment de màxima tensió, el president del Parlament va insistir a finalitzar el seu discurs mentre la degana del Col·legi, Maria Eugènia Gay, l’amonestava per la seva intervenció. Al final, Torrent va acabar i la disputa es va traslladar a les xarxes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’il·lustre sanedrí de l’agitprop independentista va córrer a exigir la dimissió de la degana per amonestar Torrent. A altres els semblava que ell havia confós la representació de la institució amb un míting més en un acte on assistia com a convidat. Mentre els hooligans feien crides a les lapidacions, va aparèixer una imatge del sopar posterior a l’acte i, ¡quina sorpresa!, vam veure Torrent i Gay, un al costat de l'altre, en actitud distesa, compartint somriures.

Portem anys de política de gestos. Més aviat, de pantomima. I així ens va. És lògic que la claca vulgui seguir mantenint el sou, però que superi en acritud els actors principals no contribueix, precisament, a la serenitat. Al final, ja no se sap si aplaudeixen o borden.