La vida exprés

Fa uns dies vaig fer en tren el trajecte entre Valladolid i Lleó. En aquest viatge vaig conèixer el Günter, un alemany de Munic que estava de vacances a Espanya. Viatjava sol, amb una maleta enorme i una llibreta on anava apuntant totes les ciutats que visitava. Vaig fer un cop d’ull a la llista: Madrid, Sevilla, Granada, Màlaga, Toledo, Barcelona, Tarragona, Conca, Salamanca. Ara anava a Santiago de Compostel·la (ell deia «Compostelo») i encara volia visitar Oviedo i Gijón abans de tornar al seu país just a temps d’arribar a la feina a les vuit del dilluns següent. Tot en deu dies. «És la meva manera de viatjar: un bon hotel, només unes hores a cada lloc i, ¡cap al següent! Així no m’avorreixo», em va dir.

 A Barcelona va allotjar-se a l’Hotel Colón. Va veure la Catedral –quin remeu, ¡és just al davant!–, però només des de fora. Va passejar una mica pel barri Gòtic, va anar al Palau Blaugrana, va baixar la Rambla i va ensumar el mar. «¿Vas veure alguna cosa de Gaudí?», li vaig preguntar. La resposta, esfereïdora: «¿De qui?».

 

Vaig decidir tòrcer el rumb de la conversa i preguntar-li pel menjar. El menjar no falla mai. Bernard Shaw deia que és el nostre amor més autèntic. El Günter va explicar-me molt content que havia provat «una paela» a la Rambla. I el gust d’aquell arròs va recordar-li el d’un pernil que va tastar en un tablao de Màlaga i va acabar cantant-me les virtuts d’un espectacle de flamenc.

D’això ja fa uns quants dies, però jo encara penso en el Günter. En la seva manera de ser la versió guiri de l’ésser humà modern: tot ho vol de pressa. Mètodes d’idiomes ràpids, plats de ràpida preparació, recuperacions ràpides, emocions ràpides, ciutats que apareixen i desapareixen a un ritme frenètic. Viatja com veu la tele, com consulta les xarxes socials.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

  

  Em pregunto què deu haver explicat, el Günter, en arribar a Munic. Què deu recordar. A quantes persones ensenyarà, ufanós, la mateixa llista demencial de ciutats que em va ensenyar a mi i quants li tindran enveja. Potser la seva nostàlgia també és ràpida, exprés. El Günter potser es permetrà cinc segons de nostàlgia autèntica abans de passar al següent.