Dues mirades
Epístola a PF
Admirat mestre Fabra, ens tenen ocupats, i el 155, que és xifra i condemna, també es vol carregar el que vostè va construir
Pompeu Fabra. /
Epístola a PF
Benvolgut i dilecte, admirat mestre Fabra,
tal dia com avui, del mil vuit-cents seixanta
vuit, vau néixer a Gràcia. Era un 20 de febrer.
D’aleshores ençà, n’han passat cent-cinquanta.
Heu de saber, primer, que us han canviat el nom,
bé, més aviat el gènere. N’hi ha molts que en femení
us anomenen ara, perquè és amb nom de noia
que us coneix el jovent. Els universitaris
van a estudiar a la Fabra i també a la Pompeu.
Les coses van com van i ara sou donzella.
En Casas, en Ramon, us va pintar així:
els llavis fins i el nas més aviat aguilenc,
i també hi ha una foto de quan éreu a Bilbao,
amb camisa de coll francès i corbatí,
que us dona certament un aire femení.
Però anem per feina, que em queda poc espai.
Les coses van com van i ara van malament.
Ens tenen ocupats, i el 155,
que és xifra i condemna, també es vol carregar
el que vós vau bastir. “Llengua meva malalta”,
com diu l’amic poeta, que va perdent l’alè
a còpia de cops, decrets i patacades.
Una “pàtria meva”, exsangüe i feble,
que sort en va tenir del vostre tarannà
anglès i del rigor mental de l’enginyer.
Com va dir Josep Pla, “d’una manera explícita”
vós vau aconseguir “la finalitat pública”
de llegar-nos no pas un instrument humil
sinó un monument, que ara s’està esquerdant.
Continuar durant és perdurar, i això
farem, i transmetrem el llegat a pesar
Notícies relacionadesde grops i maltempsades. Ho mirarem de fer,
que les forces són poques i és molt negra, la nit.
Educació a Catalunya Independència de Catalunya Pompeu Fabra Castellà Català Immersió lingüística Article 155 de la Constitució
