LA CLAU

La cançó de Romand

Alguns dirigents del procés s'encastellen a resar un seguit de passos màgics: la impostura creix i creix i la bola ho cobreix tot

1
Es llegeix en minuts
abertran40226019 gra026 vinar s  comunitat valenciana  22 09 2017 la guardia 170922105417

abertran40226019 gra026 vinar s comunitat valenciana 22 09 2017 la guardia 170922105417 / Domenech Castello

El doctor Jean-Claude Romand, eminent investigador de l’OMS, marit modèlic, pare exemplar, burgès respectat, va decidir obrar alguns canvis en la seva vida. El seu propòsit el mantindria ocupat gairebé tot el dia. Al matí, va assassinar la seva dona i els seus fills. A la tarda, va matar els seus pares. I al final de la jornada, va fracassar en l’intent de suïcidar-se.

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

La vida de Romand, relatada per Emmanuel Carrère a El adversario, és la història d’una impostura. Tot va començar, relataria al tribunal que el va condemnar, amb una mentida d’estudiant. Va fingir que havia aprovat un examen de medicina que en realitat va suspendre. A partir de llavors, la falsedat va créixer com una immensa bola de neu fins que va cobrir la seva vida sencera. I es va allargar fins que es va sentir incapaç de pensar en la decepció que havia de causar a aquells a qui havia defraudat. Vaig pensar en Romand al sentir la teoria conspiratòria que apadrinen Carles Puigdemont i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. Tots dos suggereixen que els atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils haurien sigut comesos ni més ni menys que amb la complaença de l’Estat per enterbolir el procés.

La bola creix

Sis mesos després, queden 18 absències irreemplaçables i un grapat de punts foscos. El principal és la tan intolerable com atàvica descoordinació policial. Els Mossos no van tenir accés a les dades de la Policia Nacional sobre l’imam de Ripoll. Però tampoc van considerar oportú sol·licitar-les de forma expressa quan la policia belga, interessada per Es Satty, es va dirigir a la catalana.

Notícies relacionades

    

Armar aquesta acusació amb aquests elements i sense una sola prova entronca amb la impostura romandiana. Com Romand, alguns dirigents del procés s’encastellen en el res d'un rosari de passos màgics: la independència era bufar i fer ampolles, les empreses es barallarien per establir-se a la Catalunya de la DUI, Europa abraçaria amorosament el nou estat, Espanya quedaria sense capacitat de resposta, la CIA no va avisar els Mossos del risc d’atemptat a la Rambla… La bola creix i creix i ja ho cobreix tot.