EDITORIAL

Nova fase judicial contra el procés

La causa judicial investiga ara el paper dels partits en la ruptura amb la legalitat del 27 d'octubre passat

1
Es llegeix en minuts
foto 3267848

foto 3267848

Amb la declaració davant el jutge Pablo Llarena de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, la instrucció judicial contra la declaració unilateral d’independència (DUI) aprovada per una part del Parlament el 27 d’octubre passat entra en una nova fase. A partir d’avui comencen també a desfilar pel Tribunal Suprem els investigats en la seva condició de presumptes membres del denominat comitè estratègic, que promovia la ruptura amb la legalitat vigent a Catalunya segons la documentació confiscada a l’exnúmero dos d’Oriol Junqueras a la Conselleria d’Economia, Josep Maria Jové. Ara ja no només s’investiguen les responsabilitats dels exmembres del Govern de la Generalitat sinó també de les cúpules dels partits que, en alguns casos, reunien la condició de parlamentaris: Marta Pascal, Marta Rovira, Artur Mas i Neus Lloveras, que alhora era presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Les defenses d’aquests investigats tenen aquests dies el repte de desmentir la declaració de Boya que, al contrari que van fer els consellers, en les seves declaracions davant el jutge, va defensar la plena validesa i pretensió d’eficàcia d’aquella DUI. Ens trobem simplement en la plasmació en l’àmbit judicial de la divisió que regna en aquests moments en el bloc independentista amb estratègies polítiques i judicials clarament dissonants quan no letalment contradictòries. L’últim cas és el de la fugida d’una altra investigada, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que podria seguir a Suïssa el camí de Puigdemont i els quatre consellers que són a Bèlgica. El cabdell de l’unilateralisme ofega cada dia més l’independentisme polític com a conseqüència de l’acció implacable de la justícia.

Amb tot, els progressos en l’àmbit judicial no poden enterbolir que el problema polític continua sense resoldre, de manera que les solucions són també cada dia més complexes perquè ni jutges ni fiscals poden ni han d’atendre raonaments d’«oportunitat». La constitució d’un Govern efectiu a Catalunya és avui un punt de consens general: el desitja la gairebé totalitat de la població, dels grups polítics presents al Parlament, el mateix Executiu espanyol, posat al disparador de prendre decisions complexes... Només Puigdemont i els seus més fidels seguidors semblen ignorar aquest sentiment general.