PETIT OBSERVATORI
La bicicleta pot inventar camins
La vida és anar pedalant per no perdre l'equilibri
busca-motor-jpeg
Tots sabem que en una societat tan plena d’avisos i de normes correm el perill de ser sancionats.No me’n queixo pas. Es podria dir que cada dia una colla de ciutadans som infractors d’alguna norma urbana. De manera conscient o no. Estic deixant de banda els grans vulneradors de les lleis, els estafadors, els que abusen en benefici propi de tota mena de privilegis que no els corresponen.
Parlo d’una llarga sèrie de petits fets que l’administració considera incorrectes.
Un exemple: ciclistes que instal·lin un motor a la bicicleta rebran una sanció de cinc anys d’inactivitat. Si ho he entès bé, això passa a França, que és un país de ciclistes, i famós per l’organització del seu Tour.
Els ciclistes professionals no sembla que siguin dubtosos, la sospita recau en els ciclistes aficionats.Però ¿com es pot amagar el frau ciclista? Es va descobrir no fa gaire i l’acusat va dir això: «No he venut drogues, no he matat a ningú, només vaig instal·lar un motoret a la bici. I no sóc l’únic que ho fa».
La nostra habilitat per autodisculpar-nos és notable. I a vegades ridícula. Quan ens hem citat amb algú, és possible que aquest algú que diem no existeixi, però les excuses són sempre acceptades quan l’altre arriba tard. Seria impertinent reclamar detalls del retard. «Què t’ha passat?».Anar en bicicleta no sembla una justificació per fer tard a una cita.
Veig com sovint es filtren entre els cotxes que estan aturats pel semàfor, i encapçalen el bloc de vehicles.La vida és anar pedalant per no perdre l’equilibri. Som una bicicleta. No es tracta d’instal·lar-nos en un primer lloc sinó d’anar avançant procurant de no caure.
