Anar al contingut

AL CONTRAATAC

Els conflictes evitables

Els conflictes evitables

Antonio Franco

És decebedor que cada dia es busquin desacords evitables respecte a l'1-O, fins i tot emparant-se en la legalitat

No tot el que és legal és assenyat i adequat. Els que prenen decisions des del poder ho han de tenir present per no equivocar-se. Un alcalde té potestat per proposar noms per als carrers i les places de la seva localitat. L’Ajuntament de Girona ha decidit canviar el nom de la plaça de la Constitució per plaça de l’1 d’octubre del 2017. PDECat, Esquerra Republicana i CUP, que sumen majoria absoluta en regidors, tenen dret a fer-ho. I possiblement la majoria dels gironins estan d’acord amb aquest «homenatge als ciutadans que van participar en el referèndum d’aquella data», segons la justificació de l’alcaldessa, Marta Madrenas.

Hi deu haver gent satisfeta que considera enginyós el que s’ha fet. L’espai no s’hauria pogut batejar com a plaça de La brutalitat Policial contra Gent Pacífica, o plaça de La Gran putada i l’Immens Error que Va cometre Rajoy, que són, efectivament, coses que van passar en aquella data a Catalunya, perquè llavors el conflicte judicial seria inevitable, però aquesta denominació més genèrica em sembla legal. I si l’administració de justícia s’equivoqués i intentés forçar una anul·lació no podria impedir que part de la població denomini la plaça a partir d’ara a tots els efectes, tret del postal, pel nou nom.

Però és un error agreujar les nostres divisions internes amb una guerra al carrer, que és el que inicia Madrenas a l’elegir precisament la plaça de la Constitució per a la seva iniciativa. En un país amb tant ping-pong és poc probable que no sorgeixi aviat algun ajuntament dels que administra o administrarà Ciutadans que des­itgi canviar el seu carrer de Pompeu Fabra per, i és un exemple, carrer de la Unidad Española, també dins la plena legalitat. És allò de la legalitat i l’inadequat.

Convenients i legals

Els poders han de prendre les decisions pensant en si són convenients a més de legals. Part de la població de Girona deu estar poc entusiasmada davant la maniobra. I incloc entre ella gent enfadada amb la policia i amb Rajoy pel que va passar l’1 d’octubre. No s’han d’atiar els conflictes. És el que pensem que fa el jutge Llarena molts catalans que no estem d’acord en absolut amb la presó preventiva incondicional sense fiança que aplica a polítics que seran jutjats pel que han fet –no per les seves idees–, però que no tenen més perillositat potencial immediata que, seguim amb els exemples, Urdangarin, ja sentenciat. Per més que s’hagin evadit a l’estranger alguns dels seus companys de procés, cadascú és responsable únicament de si mateix. No entendre-ho i aplicar-ho així degrada encara més la fluixa democràcia que tenim. És decebedor que cada dia es busquin nous desacords evitables, fins i tot emparant-se en la legalitat, senyora Madrenas i senyor Llarena