DUES MIRADES
Pessigades
El 155 intervé en la vida política catalana de dues maneres, per acció i per omissió
GRAF5407 SANTANDER 23 01 2018 - El ministro de Fomento Inigo de la Serna durante la presentacion del estudio informativo de la integracion ferroviaria de Santander donde ha matizado hoy que el expediente sobre la actuacion de Iberpistas ante la nevada del pasado 6 de enero aun no esta finalizado aunque anade que todo hace pensar que hay decisiones que se han tomado de forma incorrecta EFE Pedro Puente Hoyos /
La aplicació de l'article 155 aplicació de l'article 155va ser contemplada, en aquells tensos dies de finals d’octubre, com una mesura amb dues cares. Uns hi van veure el rostre impertorbable i adust de l’Estat, disposat a tibar les costures de la Constitució per anar més enllà del que el mateix esperit del 155 permetia. Uns altres van trobar que la intervenció era més aviat tova –tot i la major: el cessament del Govern i la irrupció en les institucions– perquè les mesures del Govern espanyol encara podien haver atacat amb més entusiasme, com ara el tancament de les emissores i televisions públiques.
Al cap d’uns mesos, veiem clar que el 155 intervé en la vida política catalana (i quan dic política em refereixo a un tot més general) de dues maneres: per acció i per omissió. Entre les accions, per descomptat, la més important, l’apropiació de l’executiu català, amb totes les seves conseqüències. Entre les omissions, tot allò que la Generalitat no pot fer perquè no hi ha Generalitat, no solament en un sentit institucional sinó com a referència del dia a dia.
Els alts càrrecs que romanen al seu lloc han optat perquè l’administració no s’aturi (tot i les temptacions de fer justament el contrari) però el perill evident és que el 155 està funcionant com una màquina de laminar. Cada dia la planxa és més fina, més deformada, més insubstancial. El 155 no va ser només una entrada al galop sinó, sobretot, un dinamitar a base de pessigades.
