¿Hi ha majoria independentista?

L’independentisme, de forma agregada, va guanyar les eleccions amb el 47% dels vots i 70 escons. Però avui no és gens clar que la majoria independentista del 21-D tingui un reflex nítid al Parlament. Hi ha els diputats; la unitat d’acció, no es veu enlloc.

Abans del 21-O, el PDECat, ERC i la CUP només compartien un mínim comú denominador: posar les urnes per salvar la cara davant del seu electorat. L’endemà era un foli en blanc, un full de ruta per escriure.

El 10 d’octubre Carles Puigdemont va decebre els socis i els que no ho eren al suspendre la independència sense declarar-la. El 26 va voler convocar eleccions i Oriol Junqueras va amenaçar de trencar el Govern. Després de la fúnebre proclamació de la república, l’expresident es va refugiar a Brussel·les i el seu exvicepresident va anar a la citació del jutge, per acabar empresonat.

Després el líder fugat exigiria una llista única independentista que ERC va avortar. Després del 21-D, sense ni tan sols trucar a la família del pres Junqueras, Puigdemont va reclamar el suport republicà per ser investit a distància, burlant el TC. Ho va vetar el president del Parlament, Roger Torrent (ERC)Roger Torrent , com ara ha vetat la reforma legal presentada unilateralment per JxCatJxCat, que al seu torn censura la decisió unilateral d'Esquerra. En la família sobiranista l’unilateralisme, abans-d’ahir el seu sant i senya, és avui pecat. 

DEIXAR ANAR LLAST

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’horitzó vital dels polítics presos, dels fugits i dels cridats a comparèixer ben aviat davant del Suprem pesa com una llosa sobre les forces cridades a formar Govern. Puigdemont, desnonat per la justícia i pels seus antics socis, no té incentius per desempantanar la governabilitat tirant la tovallola, però ja intueix que si força eleccions el jutge Pablo Llarena frustrarà la seva candidatura.

Si Esquerra i el PDECat en veritat anhelen una legislatura pragmàtica –és a dir, autonomista– saben que no podran comptar amb la CUP, ni amb alguns acòlits de Puigdemont. Cosa que només els deixa dues opcions: trencar el grup de JxCat i obrir-se a aliances més transversals o malmetre la fràgil majoria del 21-D i que l’electorat reparteixi sort.