Anar al contingut

La clau

De la Serna: Todo hace pensar que decisiones se tomaron de forma incorrecta

La cara amable del 155

Albert Sáez

La realitat sempre és polièdrica. La realitat política també, encara quan els duels d’impotències com el que lliuren els independentistes i l’Estat ens ennuvolen la mirada amb la seva aparent unilateralitat. L’aplicació de l’article 155 ha sigut doblement estigmatitzada pels que no van fer res per impedir-la i pels que la van posar en marxa amb aparent desgana. Però sempre hi ha una cara b. En aquest cas el protagonista és el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que fa unes setmanes que anuncia el desbloqueig d’inversions llargament discutides en diverses infraestructures. L’última ha sigut a l’aeroport del Prat, on s’ha decidit posar en marxa dues iniciatives que es deien impossibles fins fa poc. La primera és la creació d’una terminal satèl·lit per posar en marxa un hub de vols intercontinentals. El que en el seu moment es va considerar un deliri de grandesa dels impulsors de Spanair, ara és, afortunadament, un projecte d’Estat. La segona és la interconnexió del sistema aeroportuari català, que començarà amb la coordinació amb Girona-Costa Brava. Com diria Adolfo Suárez, es tracta de convertir en política de Foment el que és normal en els fullets promocionals de les aerolínies de baix cost que anuncien vols indistintament a Barcelona-el Prat i a Barcelona-Costa Brava.

 Amb aquesta visió de la realitat a sobre de la taula ens falta interpretar-la. ¿És pur oportunisme del ministre que actua fent de conseller i es posa totes les medalles possibles? ¿O estem davant d’un canvi de política d’Estat? I si és així, ¿en quin sentit? ¿De la Serna està volent demostrar que sense l’embolic de les autonomies la gestió de les infraestructures és molt més eficient? ¿Està assumint en part el plantejament de Ciutadans i del PP que es troba a la FAES en el sentit que és necessària una simplificació dels nivells administratius –una recentralització–perquè les aspiracions de les autonomies, o dels nacionalismes, no enterboleixin la gestió racional que encarna l’Estat? ¿O estem justament en la hipòtesi contrària? ¿Està volent demostrar el ben plantat ministre i aspirant a gairebé tot que Espanya no té problemes a potenciar les inversions a Catalunya perquè són manera d’assegurar la seva competitivitat? ¿Vol demostrar-los als catalans que els que s’omplen la boca de defensar els seus interessos no fan res més que laminar-los? La política mai és nítida ni es deixa desentranyar fàcilment. Si li preguntéssim al ministre possiblement ens diria que sense l’article 155 hauria arribat exactament als mateixos acords amb una Generalitat governada per gent cabal des del seu punt de vista. 

El duel d’impotències es juga ara en la definició d’una nova «normalitat». Carles Puigdemont i els seus no volen que es consideri normal que es fiqui a la presó els que es limiten a defensar les seves idees. Però la lluita contra aquesta «normalitat» converteix curiosament en normal que De la Serna anunciï en solitari, i en qualitat de ministre conseller, com serà l’aeroport del futur. Aquesta és la pugna del moment. 

0 Comentaris
cargando