Contextualitzar

Dels pintors prerafaelites, em quedo amb John Everett Millais i aquella seva Ofèlia tan aterradora, submergida en un riu entre matolls, morta, amb les mans fora de l’aigua, com si estigués meditant, lànguida i pàl·lida com totes les dones que pintaven els prerafaelites. Ofèlia tindrà sort (o tindrem sort nosaltres, tot sigui dit) i podrà continuar ocupant una de les sales de la Tate, a Londres. Unes seves companyes, també aquàtiques, han estat segrestades uns dies. Son les nimfes, set, que atreuen Hylas, amic d’Hèrcules, cap a les aigües profundes d’un estany amb nenúfars, amb la intenció que acabi com Ofèlia. La Manchester Art Gallery no ha eliminat del seu catàleg el quadre de John William Waterhouse, però l’ha retirat temporalment i l’ha substituït per un plafó on el públic podia enganxar-hi notes amb opinions sobre «les narracions que ens presenten el subjecte femení com una sirena mortal o com un objecte submís per ser contemplat». Tot plegat era una performance de l’artista Sonia Boyce, que volia indagar de quina manera l’art contemporani explora en el passat per incardinar-lo en el present. 

Mentrestant, al MET de Nova York, milers de persones van reclamar que es retirés «o es contextualitzés» la Teresa somiant de Balthus, aquella noia mig adormida en una cadira que ensenya les calcetes, «perquè incita al voyeurisme i a la cosificació infantil». Realment, ens està quedant un món la mar de simpàtic.