Puigdemont rescata Rajoy

Hagi sigut un posat o un robat, hagi tingut les intencions directes o indirectes que els uns i els altres li atribueixen, el cert és que el coneixement dels missatges de Carles Puigdemont al seu exconseller Toni Comín ha provocat un tsunami mediàtic i polític amb conseqüències dispars. Molt possiblement, en l’àmbit independentista el defalliment de l’expresident ha mossegat la moral dels seus seguidors però, al mateix temps, reforçat la determinació del seu entorn immediat que es mostra decidit a mantenir dret l’estendard legitimista que representa Puigdemont.

    

És cert que les expressions del seu desànim han servit per transformar el xiuxiueig privat en una conversa ja pública i que ha obert els ulls als dubitatius o als més fràgils. Però no ens hem d’enganyar, el dret al dubte que expressa el mateix Puigdemont ha pogut ser un autèntic revulsiu per a les minories que condueixen el que queda de procés sobiranista. En conseqüència, les derivades del coneixement dels missatges entre Puigdemont i Comín no són unívoques ni admeten una interpretació completament general. No obstant, Puigdemont ha fet un enorme favor al president Rajoy i al seu Govern. Quan l’expresident sosté que el «pla de Moncloa ha triomfat», a Madrid la lectura ha sigut literal, encara que s’hagi especulat amb versions poc creïbles sobre la possibilitat que existís un pacte amb el líder secessionista fugit de la justícia. No hi és i les seves paraules escrites a l’exconseller de Salut només s’entenen com a expressió de rendició o de derrota a mans de l’incombustible president del Govern que revalidaria així la llegenda que el precedeix segons la qual és un mag en la gestió dels temps i concep l’espera a l’error de l’adversari com a estratègia que mai li falla.

Va aparèixer Rajoy baix de to i amb cara macilent en l’entrevista del dia 24 a Onda Cero. Conscient de la pèssima imatge que va projectar, incloses algunes respostes maldestres, es va reposar en una altra posterior a TVE, però l’impacte de la caiguda del seu partit el 21-D, l’escalada a les enquestes de Ciutadans i la tensió per la interposició d’un qüestionat recurs d’inconstitucionalitat –encara no admès– contra la candidatura de Puigdemont i el ple de la seva investidura estaven minant la moral de l’Executiu que, a més a més, presenta fissures entre els seus membres.

    

És per això que «el triomf de la Moncloa» a què fa referència l’expresident en el seu missatge ha sigut com l’aigua de maig per a un Govern ple de problemes fins al coll, sense Pressupostos Generals a la vista i amb alguns revessos significatius com el nombre de parats al gener (el pitjor en tres anys), la falta de credibilitat social de la recuperació econòmica, els casos de corrupció i les variants dels esdeveniments a Catalunya que ha reportat un avís de l’indicador que estableix The Economist Inteligence Unit que endarrereix Espanya de democràcia «plena» a «imperfecta».

    

En molts àmbits de la política madrilenya es recorda que Soraya Sáez de Santamaría, en la seva gestió de la crisi catalana, va apostar per ERC molt abans que pels exconvergents. El fet que siguin els republicans –a través dels actes inequívocs de Torrent i les declaracions meridianes de Tardà– els que estan posant fre a les pretensions de Puigdemont (sense oblidar que Comín és també membre d’ERC i que no ha renunciat a l’acta) susciten comentaris conspiratius en les converses de Madrid. En què els crítics a Rajoy –tots ja desallotjats del partit i agrupats al voltant de persones i organitzacions determinades– se senten de nou defraudats per la baraka del cap del Govern al qual les casualitats –o no casualitats– acaben per afavorir-lo.

Sigui com sigui, Puig­demont, a l’escriure i enviar al seu exconseller el que va escriure i va enviar, ha proporcionat a Rajoy combustible polític quan tenia el dipòsit en reserva i el rescata, amb la vicepresidenta, d’una allau de crítiques als mitjans de comunicació i als seus propis entorns. El malestar al Consell d’Estat i al ­mateix TC passa així a un segon pla i Maroto, Casado i Martínez-Maíllo han incorporat a l’argumentari dels càrrecs públics l’expressió «la Moncloa ha triomfat».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    

L’actuació del jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, amb processaments que s’esperen per rebel·lió d’aquí un parell de mesos, descarregaran de pressió un Govern que estava al límit.