Un altre cop, l'Iker

L'Iker va aparèixer en aquestes pàgines cap al mes d'octubre. És un nen de 7 anys que pateix una paràlisi cerebral (leucomalàcia periventricular). Es mou en cadira de rodes ja que manté part del seu cos immòbil des que va néixer. Vam explicar per aquí que l'Iker va rebre en el seu setè aniversari la mala notícia que deixaria de rebre atenció precoç en el sistema públic. Només es proporciona de manera gratuïta als menors de 6 anys.

La seva mare, la Beatriz, ens va dir que no es podia permetre llavors una consulta i un tractament privats. Però anava més enllà... aquella desatenció provocarà més despesa en el futur quan els nens siguin adults i tinguin molts més problemes físics. La Beatriz demanava solucions a la Conselleria de Sanitat de Castella-la Manxa, la comunitat on viu amb el seu fill. Em recorda que ara mateix rep, per la llei de dependència, 380 euros al mes. Aquests diners els inverteix en bolquers, que encara usa, per a la medicació que no cobreix la sanitat pública i els desplaçaments per a les teràpies. Fins aquí arriben aquests 380 euros. Malgrat que l'Iker té reconegut un 90 per cent de discapacitat motora. Rep per aquesta raó una hora i mitja a la setmana de fisioteràpia a l'escola.

Però la Beatriz assegura que resulta insuficient i a més està condicionada al calendari escolar, i per tant aquestes sessions desapareixen quan l'escola tanca a l'estiu, vacances de Nadal o per Setmana Santa. La convulsió política, social i informativa que vivia llavors Catalunya, i que avui continua, va fer que gairebé m'hagués oblidat de l'assumpte. Un error. Perquè malgrat la queixa de la família de l'Iker i de tantes altres, el tema no ha sigut solucionat.

350.000 firmes a tot Espanya

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Beatriz s'ha unit a altres mares i pares d'almenys set comunitats autònomes (Andalusia, les Balears, Madrid, Aragó, Catalunya, Castella-la Manxa i les Canàries). Les diferents plataformes a les quals representen han aconseguit 350.000 firmes a tot Espanya i van anar a portar-les al Congrés fa un mes. Aquell dia es van reunir amb diversos diputats d'Units Podem i del Partit Popular. Tots coincideixen que la petició que fan és justa. Però la formació de Mariano Rajoy s'ha quedat aquí, en les bones paraules. Llegeixo que aquests dies la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha anunciat que volen ampliar la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut però en deixen fora l'atenció precoç.

Així que el problema segueix aquí. Em quedo amb la frase d'una de les mares que retrata molt bé el que necessiten: «Mentre altres mares i pares van al parc amb els seus fills, nosaltres hem d'anar a les sessions de tractament. No és un capritx. Ja ens agradaria una altra cosa». Poc més a afegir.