Anar al contingut

Dues mirades

Intempèrie

Marina Lopez

Intempèrie

Emma Riverola

Molts joves extutelats ni poden empadronar-se ni poden sol·licitar una prestació. Queden en uns llimbs

Una trentena de joves extutelats a Girona dormen al carrer. La situació es repeteix una vegada i una altra. 50 euros i un entrepà és tot el que reben quan compleixen 18 anys i són expulsats dels centres d’acollida de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), dependent de la Generalitat. A partir de llavors, a buscar-se la vida. Molts d’ells, arribats d’altres països i sense cap xarxa familiar que pugui ajudar-los, surten dels centres sense un número d’identitat d’estranger (NIE) i, per tant, ni poden empadronar-se ni poden sol·licitar una prestació. Queden en uns llimbs. A mercè del carrer o de les associacions d’ajuda, últim recurs d’abric.

Insensibilitat i imprudència

Divuit anys i al carrer. Insensibilitat, irresponsabilitat i imprudència a parts iguals de l’Administració. Si els llancem fora del sistema, ¿podem lamentar-nos després que hi visquin al marge? Allà, a les arestes, no hi ha ordre ni seguretat ni protecció. Només la que els poden proporcionar els diners fàcils de la delinqüència o les paraules enverinades de déus que asseguren la salvació. A vegades, amb amor. La majoria, amb odi.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per un mínim sentit d’humanitat, solidaritat i generositat no ens podem permetre deixar abandonats aquests joves. I també per pur egoisme. Si nosaltres no som capaços de donar-los aixopluc, algú els el donarà. I potser és la resta de la societat la que quedarà a la intempèrie.