Anar al contingut

L'escalfament del planeta

ilu-tandem-alta-francina-cortes-30-01-2018

El tàndem Pequín-Brussel·les

Mariano Marzo

Els països firmants de l'Acord de París han de ser capaços de concretar i formalitzar el 2018 els seus compromisos en la lluita global contra el canvi climàtic

El 2017, malgrat la consternació generada per les decisions de l’administració Trump, el món va continuar avançant en la implementació de l’Acord de París sobre canvi climàtic i, amb tota probabilitat, ho continuarà fent el 2018, encara que això demanarà un ardu esforç a nivell internacional i de cada país per consolidar l’impuls assolit fins ara.

En l’àmbit internacional, l’Acord de París encara el 2018 la seva gran fita, en la mesura que la Convenció sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides ha de posar en marxa un «diàleg facilitador» per avaluar els avanços aconseguits en la consecució del gran objectiu del pacte: emissions netes zero per a la segona meitat d’aquest segle. Així mateix, a finals del 2018, els firmants del pacte han de ser capaços de concretar i formalitzar els seus compromisos en la lluita global contra el canvi climàtic.

La meta final és crear abans del 2020 un reglament al més complet i exhaustiu possible (Reglament de París) que reguli com els països han de monitoritzar i verificar els seus avanços, comptabilitzar els fluxos financers i explicar-ne qualsevol desviació. La idea és que quan l’Acord de París entri en vigor el 2020 els països firmants estiguin totalment preparats per complir els seus compromisos.

Pel que fa a les polítiques internes dels dos principals emissors de CO2, la Xina i els Estats Units –recordin que el 2015 els dos països van comptabilitzar respectivament el 29,5% i el 14,3%, de les emissions globals, encara que les emissions per càpita dels Estats Units, pròximes a les 16,1 tones per persona, van doblar les de Xina, situades al voltant de les 7,7 tones– el panorama per al 2018 dibuixa tendències molt diferents.

Relaxar restriccions al carbó

El 2017 no va ser un bon any per als Estats Units pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, a causa de la supressió del tema de les agendes dels organismes federals per part de l’administració Trump. El president va ordenar la derogació del Pla d’Energia Neta del seu predecessor, al mateix temps que encomanava a l’Agència de Protecció del Medi Ambient la tasca de buscar com relaxar les restriccions imposades a l’ús del carbó. I, de moment, la nova administració encara no ha donat a conèixer una política alternativa en matèria de canvi climàtic.

En qualsevol cas, malgrat això, encara existeixen motius que justifiquen un cert optimisme, ja que durant el 2018, davant el bloqueig de la Casa Blanca, probablement assistirem a un increment significatiu de les iniciatives preses a nivell local i en diversos estats de la Unió.

Així, per exemple, Virgínia, New Jersey, Washington i Oregon estan ultimant plans sobre el comerç d’emissions amb el propòsit d’unir-se a altres mercats regionals ja en funcionament, i altres estats podrien moure’s en la mateixa direcció. Al mateix temps, les realitats econòmiques s’acabaran imposant. El gas natural ja és més barat que el carbó i els costos de generació d’electricitat a partir de renovables continuen caient, cosa que portarà a tancar més i més plantes de carbó, de forma que durant l’any en curs el nombre de tancaments podria arribar a xifres rècord.

Per la seva part, després de convertir-se fa deu anys en el primer emissor mundial de gasos contaminants, la Xina ha prohibit la construcció de noves plantes de generació d’electricitat alimentades per carbó en diverses regions del país, al mateix temps que ha posat sota estricta vigilància la producció d’aquest hidrocarbur.

Així mateix, tot apunta al fet que el 2018 el país inaugurarà un sistema de comerç d’emissions a nivell nacional que convertirà el gegant asiàtic en el principal mercat de carboni del món. I per si no n’hi hagués prou, alguns informes assenyalen que la Xina s’ha convertit ja en el mercat més atractiu per a les renovables, superant l’Índia i  els Estats Units. No en va, el govern de Pequín planeja invertir més de 170.000 milions de dòlars en solar i eòlica en els pròxims cinc anys.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Paral·lelament, amb prou feines hi ha dubtes que la Unió Europea, el tercer gran emissor mundial de CO2 (el 2015 van representar el 9,6% del total global, amb unes emissions per càpita de 6,9 tones), continuarà el 2018 treballant en la seva ja coneguda idea de considerar la lluita contra el canvi climàtic com un objectiu fonamental de la seva política energètica, sense oblidar-se de la competitivitat econòmica i de la seguretat de subministrament.

Una situació, en resum, que convertirà el tàndem Pequín-Brussel·les en l’eix central de la lluita contra l’escalfament global. 

0 Comentaris
cargando