23 nov 2020

Anar al contingut

ANÀLISI

Trump o els 'monstres' de Davos

FABRICE COFFRINI

Trump o els 'monstres' de Davos

Olga Grau

En el seu discurs a Davos el president dels Estats Units semblava, més que un líder global, un xarlatà de fira repetint: ¡Vinguin a invertir als Estats Units!"

L’última vegada que un president dels EUA va trepitjar l’alfombra vermella del Fòrum Econòmic Mundial de Davos va ser Bill Clinton l’any 2000. Molt ha plogut al món des d’aleshores, inclosa una crisi financera mundial que ha crescut durat una dècada i ha deixat un món diferent, més insegur, fragmentat i vulnerable als populismes per l’alça de la pobresa, la desigualtat i el deteriorament de les classes mitjanes.
    

L’idíl·lic resort suís de luxe reuneix cada any l’elit financera, política i econòmica mundial, els amos que han portat durant dècades les regnes del món. La presència de Donald Trump aquest any ha sigut precedida de molta expectació i polèmica per les seves polítiques proteccionistes, precisament al tractar-se d’un fòrum que predica les bondats del liberalisme.
    

Davos està vacunat contra cossos exògens. Ha sigut amfitrió dels presidents de Rússia i de l’Iran en edicions anteriors i, l’any passat, per primera vegada, va rebre el president xinès Xi Jinping. El líder comunista es va declarar campió del lliure comerç mundial i va advertir que el proteccionisme és com «tancar-se en una cambra fosca».
    

El discurs de Donald Trump a Davos no ha sorprès a ningú. El seu missatge proteccionista i xenòfob d’America first (Amèrica primer) rebenta el paper històric dels EUA com a potència en un ordre governat per institucions internacionals i basat en el lliure mercat, la cooperació i la solidaritat.
    

Trump ha presumit de la seva principal carta, la bona marxa de l’economia. Des que va assumir la presidència, el Dow Jones ha avançat més del 30%; l’SP 500, el 20%, i el Nasdaq, el 30%. En aquest temps, les borses han guanyat set bilions de dòlars fins a superar els 30 bilions de capitalització, xifres històriques gràcies a l’alça del consum, a la liquiditat i a la fortalesa de les multinacionals després de l’efecte de la reforma fiscal. Trump ha rebaixat 14 punts l’impost de societats i ha facilitat la repatriació massiva de capitals des de l’exterior, calculats en dos bilions de dòlars. En el seu discurs, el president dels EUA semblava, més que un líder global, un xarlatà de fira repetint a Davos: «¡Vinguin a invertir als Estats Units!». America first potser és efectiu a curt termini en els indicadors econòmics. Però, com tots els populismes i nacionalismes que han sorgit després de la crisi, és letal en el llarg termini perquè no incorpora cap vacuna contra els grans mals que castiguen el món com el terrorisme, el deteriorament del medi ambient, els fluxos migratoris o la desigualtat creixent, problemes que no es poden abordar sense cooperació mundial.
  

 Els líders de Davos van aplaudir el discurs de Trump, potser per cortesia, però per descomptat sense ser conscients que una globalització governada per una elit reunida a Suïssa una vegada a l’any acaba creant els seus propis monstres.