10 jul 2020

Anar al contingut

Un dret bàsic

Una llar diferent

Una llar diferent

Carme Borrell

La vivenda cooperativa en cessió d'ús, amb propietat col·lectiva de l'immoble, millora la salut

Els models d’habitatge cooperatiu, en què la propietat de l’immoble és col·lectiva, milloren la qualitat de vida i la salut. Ja hem dit algun cop que les condicions de l’habitatge estan relacionades amb la salut de les persones. I concretament, hi afecten els aspectes econòmics i legals, el significat emocional i social que les persones donen a la seva llar, les condicions físiques de l’habitatge i l’entorn físic i social del barri de residència.

Model col·lectiu amb cessió d'ús    

Un dels problemes importants de l’habitatge al nostre país és la dificultat d’accedir-hi a un preu raonable, ja que està sotmès al dictat del mercat especulatiu. Un model alternatiu d’habitatge és el de les cooperatives en cessió d’ús, on l’immoble és de propietat col·lectiva de la cooperativa, i el sòl on es construeix  pot ser també propietat de la cooperativa o quedar-li cedit a través de  l’establiment d’un dret de superfície per un període llarg d’anys. Una característica clau d’aquest tipus de tinença és que les persones sòcies o les llars de convivència no poden vendre ni llogar el pis a un preu més alt de l’estipulat col·lectivament, que és el preu del cost de l’habitatge.

Per tant, la llar no esdevé un bé especulatiu. Hi ha països amb llarga trajectòria en aquest tipus de cooperatives com el model Andel de Dinamarca o el de la Federación Uruguaya de Cooperativas de Vivienda por Ayuda Mutua (FUCVAM).  
    

A Catalunya, existeixen algunes experiències com per exemple la de Cal Cases a Santa Maria d’Oló, i se n’estan posant en marxa d’altres a Barcelona com La Borda a Bordeta, el projecte del carrer Princesa o La Xarxaire a la Barceloneta, i d’altres s’estan iniciant. L’Ajuntament de Barcelona o entitats com Sostre Cívic, Perviure o La Dinamo estan sent impulsores del model. En aquest darrer cas, tinc la sort de poder presidir el seu patronat. Som un conjunt de persones, amb una enorme motivació, convençudes que cal impulsar aquestes fórmules innovadores.

¿Per què millora la salut?

Alguns dels pocs estudis que avaluen la salut i qualitat de vida de les persones que viuen en habitatges cooperatius, estudis fets sobretot en altres països i referits a persones grans, ens orienten els beneficis esperats del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En primer lloc, és un model que fa l’habitatge més assequible: les unitats de convivència fan un pagament d’entrada retornable si deixen la cooperativa i una quota mensual que va destinada a la construcció o rehabilitació de l’immoble, a la compra o dret d’ús del solar i a les despeses de manteniment.  Aquests costos són inferiors als de mercat i per tant fan més assequible l’habitatge. Hi ha abundant bibliografia que relaciona la manca d’assequibilitat de l’habitatge amb problemes de salut físics i mentals, per tant, aquest model alternatiu previndrà aquests problemes. D’altra banda, el fet que es disposi de l’habitatge per un període llarg d’anys promou un sentiment de continuïtat i d’estabilitat que permet una bona salut mental.

Diversos estudis
demostren que el control de
les circumstàncies de la pròpia
vida i la xarxa social són
factors que milloren la salut

A més, les llars tenen un fort significat emocional i social: les persones usuàries participen en totes les decisions relacionades amb la cooperativa i amb el programa habitacional, cosa que les fa responsables i atorga un alt sentit de pertinença a la llar. Es fomenta la xarxa social i algunes cooperatives tenen espais compartits i activitats en comú, com els àpats o el joc. D’altra banda, la solidaritat intergeneracional pot facilitar l’ajuda en activitats de criança, de cura de la gent gran, etc., avançant a més en la igualtat de gènere. Diversos estudis científics mostren com el control de les circumstàncies de la pròpia vida i  la xarxa social són factors psicosocials que milloren la salut.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Respecte a les condicions físiques de l’habitatge, la cooperativa controla les decisions sobre les característiques de l’immoble. Així per exemple, podrà ser més sostenible, disminuir la pobresa energètica, disminuir el soroll o altres factors que produeixen malalties. L’exemple de la Borda ens mostra la capacitat de construir un edifici sostenible incloent, per exemple, un disseny bioclimàtic o la col·lectivització d’alguns usos com la bugaderia. 

Finalment, hi poden haver efectes en el barri de residència: La cooperativa és un projecte comunitari que també pot reivindicar un barri millor. Les característiques del barri, com els espais verds, els equipaments, el transport, etc. també estan fortament lligats amb la salut. 
    El nostre grup de recerca té la intenció de posar en marxa un estudi a llarg termini que ens permeti poder avançar en el coneixement dels factors que produeixen la millora de la salut de les persones que viuen en aquests tipus d’habitatges. 

Temes: Solidaritat